Ficus de fulla estreta

Al Jardí del Túria (València)

Castellà: Ficus de hoja estrecha. Anglès: Banana-Leaf Fig, Alii Ficus.

NOM CIENTÍFIC:  Ficus maclellandii King

SINÒNIMS: Ficus longifolia Hort.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre perennifoli que de vegades es manté com arbust, procedent de les regions temperades d’Àsia, amb fulles dispostes de manera alterna, amb el limbe linear-lanceolades a oblong-lanceolades amb marge enter i acuminades, de fins 20 cm de llargues en els exemplars joves i la meitat en els adults, de color verd obscur lluent. Tenen un curt pecíol d’1-2 cm i el nervi central marcat i els laterals paral·lels i poc marcats. Fruits en siconis axil·lars sèssils i solitaris o en parelles, d’1 cm de diàmetre de color verd pàl·lid i rogenc quan madura.  

ATENCIONS: És fàcil de conrear perquè és resistent i té pocs requeriments. Només necessita molta llum però no sol directe. Tem al fred i les gelades, només ocasionalment pot suportar temperatures per davall de 0^o C. El principal enemic és l’excés d’aigua, que pansirà les fulles i provocarà la defoliació. A l’estiu es regarà moderadament però a partir de la tardor caldrà deixar que el substrat s’asseque abans de tornar a regar. Cal un bon drenatge.

Siconis petits

CONSELLS: Vegeta bé en interiors i al jardí. Cal fer una poda de manteniment per controlar la forma i la grandària. A l’estiu agraeix que polvoritzen les fulles amb aigua sense cals.

Multiplicació per esqueix en primavera o estiu i per llavor en primavera..

Plagues i malalties: No sol tindre problemes de plagues ni malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus ve del nom que els antics romans donaven a la figuera (Ficus carica). L’epítet específic maclellandii és en honor del metge britànic John McClelland (1805 – 1883) empleat de la Companyia de les Índies, va exercir com superintendent del Jardí Botànic de Calcuta.

Al Jardí d'Aiora (València)

Per a interior la varietat més comercialitzada és la varietat ‘Alii’, però hi ha altres com ‘Amstel Gold’ de fulles variegades o ‘Amstel King’ de fulles més amples i rogenques quan surten de noves.

És molt semblant a Ficus binnendijkii Miq. del qual es diferencia per la nervació de les fulles que en aquest té el nervi central i dos nervis ben marcats que surten de la base, de manera que sembla trinervada.

Família Moraceae

Taronger de Luisiana. Maclura

Maclura del Passeig de l'Albereda de València

Castellà: Naranjo de los Osage. Naranjo de Luisiana. Portuguès: Laranjeira-de-osage. Pau-d'arco. Francès: Bois d’arc. Oranger dels Osages. Italià: Melo da siepi, Moro degli Osagi. Legno d'arco. Anglès: Osage Orange. Alemany: Milchorangenbaum. Osagedorn. Neerlandès: Osagedoorn.

NOM CIENTÍFIC: Maclura pomifera (Raf.) C.K.Schneid

SINÒNIMS:  Joxylon pomiferum Raf.

Inflorescència femenina

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli, procedent dels Estats Units d’Amèrica, que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb el tronc molt fissurat longitudinalment i una capçada que pot arribar als 12 metres de diàmetre. Les fulles de disposició alterna, amb el limbe oval-lanceolat i apiculat, de marge enter, de 6-10 cm, peciolades, de color verd i amb espina recta axil·lar de fins 5 cm. És dioic, amb flors unisexuals diminutes, les masculines en raïm pèndul mentre que les femenines es disposen en inflorescències globoses de 3-4 cm de diàmetre. Floreix de maig a juny. Fruit  en sincarp globós de color verd groguenc, format per nombroses drupes, que pot fer fins 12 cm de diàmetre, que recorda una taronja, i que pot pesar més d’1 kg.

ATENCIONS: És una espècie rústica amb gran capacitat d’adaptació, tot i que prefereix un sòl profund i fèrtil, creix en qualsevol tipus de sòl. Necessita clima temperat i una ubicació solellada però suporta baixes temperatures si no son prolongades.  

CONSELLS: S’empra com a tanca o bardissa, per les seues espines, com arbre de carrer o, el més apropiat, com arbre aïllat de parcs i jardins grans. Cal podar-lo regularment perquè els brots d’un any poden fer els dos metres.

Fruits

Multiplicació per llavor: posant una fruita sencera en turba humida, germinarà en uns mesos, però si no hi ha un arbre masculí prop les fruites seran estèrils. Per aquesta raó s’empra la reproducció pes estaca o esqueix a l’estiu.

Plagues i malalties: És molt resistent a plagues i malalties fúngiques

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Maclura és en honor del geòleg i botànic d’origen escocès William Maclure (1763 – 1840) (La grafia original del cognom era McClure). L’epítet específic pomífera deriva del llatí “pomiferus, -a, -um” que té fruits, del llatí “pomum” fruit, pom, i la terminació “–fer” portar, és adir, que porta fruit.

Fulles

Espines

Fileres d’aquest arbre es van emprar com a tallavents en la barrera verda de les Grans Praderies del projecte del president nord-americà F. Delano Roosevelt que, a partir de 1934, pretenia modificar el clima i previndre l’erosió del sòl als estats de les Grans Planes.

També es va plantar com a tanca per al bestiar, impenetrables per les espines i amb una fusta resistent a la intempèrie.

Amb la seua fusta es confeccionen els arcs més poderosos i populars. Al principi del segle XIX un arc de maclura es canviava per un cavall i una manta. Els indígenes de la nació d’Osage, que poblaven la zona on creixia originalment l’arbre, estimaven els arcs fets d’aquesta fusta, i també altres tribus com els comanxes.

Maclura pomifera va ser descrita per (Raf.) C.K.Schneid. i publicat en Illustriertes Handbuch der Laubholzkunde 1(5): 806. 1906.

Família Moraceae

Fotínia

Castellà: Fotinia. Anglès: Red-Tipped Photinia. Christmas berry 'Red Robin'.

NOM CIENTÍFIC: 

Photinia × fraseri ‘Red Robin’

DESCRIPCIÓ: És un arbust, que pot arribar als tres metres d’alçada, de fulles perennes, alternes, de limbe oval-lanceolat i marge enter o finament serrat, de consistència coriàcia i color que va canviant entre roig, violaci o verd, segons l’època de l’any. Les flors surten en denses panícules de peduncles vermells que contrasten amb el blanc dels cinc pètals de les petites flors que mesuren fins un centímetre de diàmetre. floreix a principis de l’estiu. Fruit en petita baia de 0,5-1 cm, de diàmetre de color vermell, que es manté sobre l’arbust fins ben entrat l’hivern i serveix d’aliment a les aus

ATENCIONS: Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl, inclús en els calcaris, però cal aportar adob orgànic en primavera. Reg moderat a l’estiu i més espaiat a l’hivern. Suporta prou bé el fred però l’excés de calor no li va massa bé. Tot i això necessita ple sol per a que les fulles intensifiquen el colorit, però creix bé  amb ombra parcial. Cal podar sovint per mantindré el color roig de les fulles, doncs les joves surten roges i van fent-se verdes al envellir.

CONSELLS: S’empra preferentment per formar tanques lliures o formals, i plantades en grups formant massís, on ressalta el color roig de les fulles, on rau el seu valor ornamental. És de fàcil manteniment i creixement ràpid.

Multiplicació: per esqueix semi-llenyós a l’estiu, tot i que també és possible per llavor.

Plagues i malalties: L’excés d’aigua pot facilitar l’atac d’un fong, Rhizoctonia, que rinxola les fulles o altra espècie que provoca taques negres

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Photinia deriva del grec “photeinos φωτεινος” brillant, lluminós, en referència les fulles que solen ser lluentes. L’epítet fraseri és en honor al botànic britànic Jon Fraser (1750 - 1811)

És un híbrid entre Photinia glabra y Photinia serrulata, obtingut als EE.UU. D’aquest híbrid hi ha diversos conreessis, entre els quals ‘Red Robin’, és possiblement el més emprat a jardins de tot el món, amb fulles de color roig que hi afegeix valor ornamental.   

Família Rosaceae