Palmera excelsa

Margalló de la Xina, Margalló elevat. Castellà: Palmera excelsa. Palmito elevado. Palmera de Fortune. Italià: Trachycarpus. Francès: Palmier chauve. Palmier de Chine. Anglès: Windmill palm. Chinese windmill palm. Cusan palm. Alemany: Fortunes Hanfpalme. Windmühlenpalme. Neerlandès: Chinese Windmolenpalm. 

NOM CIENTÍFIC: Trachycarpus fortunei  (Hook.) H.Wendl.

SINÒNIMS:  Chamaerops fortunei Hook.;  Chamaerops excelsa Mart.

DESCRIPCIÓ:  Petita palmera, procedent de la Xina Oriental i Central,  de port elegant amb un fi i fibrós estípit, que no sobrepassa els 12 metres d’altura, cobert en la part superior pels pecíols secs de les fulles marcides. Una característica és que el troc o estípit està cobert per una densa capa de fibres, la mantellina, i és més estret per la part inferior que per la superior. Les fulles són palmades, amb el limbe més ample que llarg (50x75 cm) amb uns 60 folíols estrets acabats en punta, de color verd brillant per l’anvers i blanquinoses pel revers, sostingudes per un pecíol més llarg que el limbe amb el marge lleugerament serrat i sense espines.  Les flors sorgeixen en grans panícules axil·lars d’un groc viu i més de mig metre de longitud, protegides per bràctees groguenques. El fruit és irregular, esfèric o arronyonat, de la grandària d’un pèsol de color gris blavós.

ATENCIONS:  És una palmera molt rústica, doncs resisteix tant el fred, suporta fins -17^oC, com les altes temperatures però li agrada estar a ple sol, encara que s’adapta a la mitjana ombra. Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl que ha d’estar humit però no entollat. És molt utilitzada en els països mediterranis.

CONSELLS:  En jardineria s’empra en alineacions, en grups d’altures diferents o com a exemplars solitaris. Pot confondre’s amb el margalló (Chamaerops humilis) que també té les fulles palmades, però aquest té el pecíol molt més llarg que el limbe i amb espines, i no sol arribar als 5 metres d’altura. A més el margalló sol tindre fillols i la palmera excelsa no.

 Multiplicació per llavors que tarden tres mesos a germinar. Tolera bé el trasplantament en primavera amb gassó o pa de terra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Trachycarpus deriva del grec “τρἃχὐς trachys” aspre, i "καρπός carpós" fruita, en referència als fruit que són de forma i textura molt irregulars. L’epítet específic fortunei  és en honor de Robert Fortune, el botànic  que va recórrer Xina i Japó i va introduir la planta del te a l’Índia.

En el seu lloc d’origen s’arreplegaven les fibres de les bases de les fulles per a fabricar raspalls, estores, etc. i  cordes per amarrar els juncs, les barques tradicionals xineses, perquè són imputrescibles. Amb les fibres de les beines confeccionen una espècie d’impermeable que és una excel·lent protecció contra el vent i la pluja. També s’hi produeix un fàrmac hemostàtic que s’extrau de les llavors.

L’oftalmòleg Kaempfer va ser el primer naturalista europeu que va donar notícies, en 1712, d’aquestes elegants palmeres que vivien en els cims, cobertes de neu. Altre oftalmòleg, Siebold, va enviar a Europa les primeres llavors que germinaren en alguns jardins botànics. Altre científic aventurer, Robert Fortune, va portar plantes vives.

Trachycarpus fortunei  va ser descrita primer per William Jackson Hooker com Chamaerops fortunei  i després atribuït al gènere Trachycarpus  per Hermann Wendland i publicat en Bulletin de la Société Botanique de France, 8, p. 429 en 1861.

Família Arecaceae (Palmae)

Tuia oriental, Arbre de la vida

Exemplars del Jardí de Vivers de València

Castellà: Tuya oriental. Árbol de la vida. Èuscara: Ekialdeko tuia. Portuguès: Biota-da-china. Tuia-da-china. Italià: Tuia orientale. Tuia cinese. Francès: Thuya d'Orient. Anglès:  Chinese Thuja. Oriental Arborvitae. Alemany: Chinesischer Lebensbaum. Morgenländischer Lebensbaum. Neerlandès: Oosterse Levensboom. Grec:  Θούγια ανατολική.  Xinès: bai ce (侧柏).

NOM CIENTÍFIC:  Platycladus orientalis (L.) Franco 

SINÒNIMS:  Thuja orientalis L.; Biota orientalis (L.) Endl.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre monoic originari del nord-oest de la Xina, que pot arribar als 10 metres d’altura, de port piramidal i dens fullatge amb branquetes aplanades en vertical, que ramifica des de la base. El tronc recte és de color terrós i està cobert de tires verticals que es desprenen. Les fulles, esquamiformes, disposades en quatre files, decussades, punxegudes i aplanades, es distribueixen en rametes alineades en un pla vertical. 

Varietat 'nana'

Les inflorescències masculines són petites, groguenques i ubicades a l’àpex de les branques. Els cons femenins són blavosos i van fent-se marrons a la maduresa; estan formats per 6-8 esquames aplanades, mesuren més o menys un centímetre de diàmetre i presenten protuberàncies ganxudes. Les valves s’obrin per la part oposada al peduncle

ATENCIONS:  És una espècie molt rústica adequada per a la jardineria mediterrània, ja que s’adapta a diferents climes, suporta els sòls calcaris i el reg escàs, encara que prefereix sòls profunds, humits i ben drenats. Ubicació a ple sol o mitja ombra

CONSELLS:  S’empra per a formar pantalles i tanques, però també com a exemplar aïllat i admet la topiària. El que més s’empra en jardineria són els cultivars. Hi ha varietats nanes, piramidals i de tons auris, com la varietat ‘elegantissima’ que presenta tons daurats a la primavera. 

Multiplicació per esqueix o per llavors amb estratificació de 60 dies a 4^oC.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Platycladus  està compost pels vocables grecs “platy, πλατος” ample, pla, i “κλάδόος”,  branca, rameta, és a dir, de branques planes, en al·lusió a les rametes que es desenvolupen en un pla vertical. El gènere al qual estava adcrita aquesta espècie fins fa poc de temps, Thuja, deriva del grec “thia” o “thyon” que significa arbre resinós. El seu nom específic, orientalis, fa referència al seu lloc d’origen, la Xina.

Platycladus orientalis és l’única espècie acceptada del gènere Platycladus. En els textos més antics, Platycladus s'inclou sovint en el gènere Thuja , però està només llunyanament relacionat amb aquest gènere. Les diferències són evidents: els seus cons diferents, llavors sense ales, i el seu fullatge gairebé sense olor.

La fusta del seu tronc s’ha usat per a la construcció de temples budistes, per ser imputrescible, i com a encens.  És una de les cinquanta plantes fonamentals en la medicina tradicional xinesa, emprada com a astringent i emmenagog.

Família Cupressaceae

Palmera nana

Castellà: Palmera enana. Francès: Palmier nain. Dattier du Mékong. Anglès: Dwarf date palm. Roebelen date palm. Pygmy date palm.  Neerlandès: Dwerg dadelpalm.

NOM CIENTÍFIC:  Phoenix roebelenii O'Brien

DESCRIPCIÓ: Petita palmera de creixement lent, que por arribar als 5 metres però normalment no passa d’un metre d’altura. És gràcil, elegant i quasi transparent, procedent de la ribera del riu Mekong, de Vietnam i el nord de Laos. Resulta molt decorativa per l’aspecte delicat i exòtic del petit estípit coronat de lleugeres fulles pinnatisectes i corbades, d’aspecte plomós, de fins un metre; el limbe té uns cinquanta folíols, suaus i de color verd, a cada costat del raquis i els més pròxims a la base tenen forma d’espina. És una planta dioica. Les inflorescències femenines mesuren uns 30-40 cm embolcallades per una espata coriàcia amb dues quilles. Les inflorescències masculines surten pèndules i més grans, de fins 60 cm, amb espata no aquillada, amb flors de pètals acuminats i marges dentats. Floreix a l’estiu. El fruit és una drupa més menuda que la resta d’espècies del gènere, de forma obovoide i de colors taronja que amb el temps gira a verdós per acabar d’un color bru obscur al madurar. 

ATENCIONS: Vegeta bé en llocs càlids on els hiverns a penes baixen de zero graus (suporta -3^oC si és per poc temps). Els exemplars joves es poden  cultivar en contenidors grossos en terrasses i patis al sol o amb ombra mitjana però amb bona llum, perquè lluïsca més.  Necessita substrat o sòl lleuger i ric en matèria orgànica.

La poda serà la mateixa que les demés espècies del gènere però sempre amb ulleres de protecció, doncs té espines desagradables.

CONSELLS: Tot i que les cultivades tenen un sol tronc, el seu hàbit és multicaule, amb estípits de diferents altures, de vegades corbats, que augmenten l’efecte decoratiu per qualsevol racó del jardí. És excel·lent per a petits jardins, plantat com exemplar aïllat o en grups de 3-5 plantes.

Multiplicació per llavors que solen germinar als dos o tres mesos. Amb els trasplantaments pateixen i poden estar  prou temps mig marcides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El generic Phoenix deriva del grec “φοῖνιξ  phoinix “ o de “φοίνικος  phoinikos” que era el nom que donaven Teofrast i Plini el Vell a la palmera datilera (Phoenix dactylifera). És probable que el nom faça referència al fenici Phoenix, fill d’Amyntor i Cleobule en la Ilíada d’Homer, però altres autors diuen que es refereix a l’au Fènix, l’au sagrada de l’Antic Egipte.

L’epítet específic, roebelenii, és en honor a l’alemany Roebelen, estudiós de les orquídies, que va recol·lectar aquesta espècie en Laos per introduir-la a Anglaterra en 1889.  

És una planta de les anomenades reòfiles, que poden viure en les corrents d’aigua. Aquesta petita palmera pot estar baix l’aigua durant les crescudes periòdiques del Mekong.

Phoenix roebelenii  va ser descrita per James O'Brien i publicada en The Gardeners' Chronicle: a weekly illustrated journal of horticulture and allied subjects. ser. 3 6: 475, f. 68. 1889.

Família Arecaceae (Palmae)