Magnòlia. Magnolier. Magnoliera

Flor de magnòlia

Castellà: Laurel tulipán común. Magnolio. Magnolia. Francès: Magnolia à grandes fleurs.  Italià: Magnolia sempreverde . Anglès: Bull bay, Southern magnolia. Alemany: Großblütige Magnolie. Holandès: Zuiderse Magnolia. Beverboom. Grec: Μαγνόλια η οξύφυλλος. Μαγνόλια η μεγανθής.

Magnòlia del Jardí de Vivers de València

NOM CIENTÍFIC: Magnolia grandiflora L.

SINÒNIMS: Magnolia foetida (L.) Sarg., Magnolia virginiana var. foetida L.

DESCRIPCIÓ: És un arbre, provinent del sud-est dels Estats Units de Nord Amèrica, que pot passar dels 30 metres d’alçada, sempre verd, amb un a copa arrodonida o piramidal i densa, per la qual cosa és molt apreciat a la jardineria. Les fulles són grans, entre 15 i 25 cm, el·líptiques, amb la consistència del cuir, d’un verd brillant per l’anvers i verd ataronjat i mate pel revés.  Entre maig i juny obrin les flors, que  són molt vistoses i oloroses, mesuren un pam de diàmetre, amb pètals carnosos de color blanc. Els fruits tenen aspecte de pinya, de color bru, que quan s’obri deixen veure les llavors de color vermell intens.

Fruit on podem veure les llavors

Pot reproduir-se per llavors plantant-les a la mateixa tardor sense deixar-les assecar , o mantenint-les entre 0 i 4^o durant 3-4 mesos. Per esqueix utilitzant hormones d’arrelament. Els arbres de llavor tarden 15 anys abans de florir, mentre que els d’esqueix ho fan als 3-4 anys.

ATENCIONS: Prefereix la llum del sol i mitja ombra i terrenys neutres o lleugerament àcids amb abundant matèria orgànica en descomposició. És sensible a les gelades, al vent fred i a l’excés d’aigua acumulada pel que cal que el terreny estiga ben drenat.

CONSELLS: És un arbre elegant i les seues vistoses flors desprenen un aroma agradable a llimó pel que adorna jardins públics i privats des de fa centenars d’anys, generalment, plantats de manera aïllada. Poda només de formació i molt lleugera.

SABIES QUE… El nom del gènere Magnolia  el va posar Linné en honor del botànic Pierre Magnol (1638-1715) que, segons alguns especialistes, va ser el primer en introduir el sistema modern de classificació per famílies en botànica. L’epítet de l’espècie, grandiflora, fa referència a la grandària de les flors.

Conta la llegenda que els indígenes que poblaven les amples zones americanes, d’on és natural la magnòlia, eren induïts al son per l’intens aroma de les seus flors. No obstant això hom diu que unes quantes fulles de magnòlia a baix del matalàs despertarà la passió de la persona més indolent.

Família Magnoliaceae

Corísia, Árbol botella, Árbol de la lana, Palo borracho, Samuhú

NOM CIENTÍFIC: Chorisia speciosa St. Hil.

SINÒNIMS: Ceiba speciosa (A. St.-Hil.) Ravenna, Chorisia rosea Seem.

 DESCRIPCIÓ: La corísia és un arbre de les zones tropicals i subtropicals d’Amèrica del Sud que s’ha implantat amb gran èxit als parcs i jardins per l’originalitat de la seua presència i la bellesa de les flors. El tronc és bombat en la part inferior, prenent així la forma d’una ampolla, el que li ha valgut el nom d’árbol botella, perquè allí emmagatzema aigua per als períodes de sequera. En altres llocs s’anomena l’arbre de la llana perquè les llames aprofiten les grosses espines del tronc per rascar-se i s’hi deixen, enganxada al tronc, part de la llana que les cobreix. 

Les fulles són palmades, dividides en 5-7 lòbuls units a un llarg pecíol. És caducifoli però el tronc verd conté clorofil·la, el que permet créixer també el l’època desfavorable. Les flors són grans, amb cinc pètals de més de 10 cm de color rosat i blanc groguenc en la meitat interior, que sobrin des d’agost a l’octubre. El fruit té la forma i la grandària d’un cogombre però no és comestible per als humans. És una càpsula que s’obri i a l’interior està ple de llavors negres envoltades per una fibra semblant al cotó que s’ha emprat per reomplir coixins. 

 ATENCIONS:  No és molt exigent, és indiferent edàfic, doncs suporta sòls amb calç o silícics però no terrenys salins. Suporta bé la sequera dels climes càlids i les gelades dèbils. Es multiplica per llavor, que germinen amb facilitat, i se sembren sense cap tractament especial. Si no li falta aigua i té bon sol creix molt ràpid. 

CONSELLS: És un arbre d’envergadura, pel que cal tindre-ho en compte a l’hora d’ubicar-lo al jardí. 

  

SABIES QUE… conta una llegenda que una bella jove indígena, que adornava els seus cabells amb flors roges i blanques, es va enamorar d’un valent guerrer al que va jurar amor etern quan se’n anà a la guerra. Quan va saber que mai més tornaria, la pena va fer que penetrara en la selva i, seguda a terra, va deixar-se morir. Quan els caçadors la van trobar van veure, espantats, que els braços s’havien convertit en branques i el cos en tronc. Al sendemà quan tornaren van veure, meravellats, un bell arbre, la corísia, adornat amb flors roges i blanques. 

El gènere Chorisia està dedicat al naturista J.Louis Choris (1795-1828) que va donar la volta al món acompanyant al rus Otto von Kotzebue. El nom del gènere actual, Ceiba, ve del nom popular entre els indígenes americans de “Ceyba”. El nom de l’espècie, speciosa, procedeix del llatí “speciosus, -a, -um” que significa bell, pel preciós aspecte de l’arbre quan està florit.

Famíla Bombacaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en 

https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

A mode de presentació

Les societats humanes han utilitzat les plantes des de temps immemorials i, amb les contínues migracions dels pobles han portat amb ells les costums, les màgies i els secrets de les plantes, per tot arreu, doncs amb els viatgers aventurers viatjaven també plantes i llavors. Algunes trobaven sòl i clima favorable i s'aclimataven be, i ara les tinguem com a nostres. Amb l'evolució de les grans civilitzacions va augmentar el tràfic comercial de derivats vegetals. Però va ser el descobriment pels europeus de l'anomenat Nou Món, amb les conquestes i les exploracions de territoris immensament rics en flora i fauna desconeguda per Europa, el que va revolucionar el món.

Verbena sp. és un híbrid cultivat originari del centre i sud d'Amèrica.

Ara seria difícil imaginar-nos viure sense el cotó, les creïlles, les tomaques, el tabac, la xocolata, la quinina o el panís, per posar, només, alguns exemples. Tots aquests productes, i molts més, van viatjar des d'Amèrica fins a Europa per a quedar-se entre nosaltres.

Però no sols van vindre les espècies comercials que satisfan les necessitats materials, també van vindre espècies per al goig espiritual i estètic com la xicarandana (Jacaranda mimosifolia) o les flors de bell colorit com la dàlia, la begònia o la petúnia. Són nombroses les espècies vegetals d'arreu del món que poblen les nostres ciutats, pobles, jardins i, fins i tot, els tests de casa, que no sobreviurien al nostre territori sense les atencions humanes.

Aquest serà l'objectiu d'aquest blog: mostrar la flora forana per tal de complementar la flora autòctona de Menuda Natura. Aquest serà, doncs, el Jardí de Menuda Natura