Triteleia

Castellà: Triteleia. Anglès: Ithuriel's spear. Common triteleia. Grassnut. Alemany: Blaue Triteleie.

NOM CIENTÍFIC: Triteleia laxa Benth.

SINÒNIMS: Brodiaea laxa (Benth.) S.Watson  

DESCRIPCIÓ: És una herba, nativa de Califòrnia, que surt d’un bulb comestible, amb tiges glabres i erectes acabades en umbel·les de llargs peduncles a l’àpex del qual hi ha una flor de color porpra o blau, amb sis tèpals, recorreguts longitudinalment per una línia de clor més fosc,  que formen un tub acabat en sis puntes que s’obrin com una estrella. Androceu format per sis estams. Gineceu d’ovari súper. Floreix a la primavera. Les fulles són basals, linears, allargades i fines, de fins 30 cm de llarg per 0,5-2 cm d’ample.

Existeixen diferents conreessis com per exemple: ‘Queen Fabiola’ amb grans flors de color malva; ‘Allure’ amb umbel·les de fins 25 flors de color blau porpra; ‘Foxi’ amb flors blanques i ratlles de color porpra; i ‘Rubí’ amb flors de color violeta pàl·lid.

ATENCIONS: No és massa exigent en quant al reg, perquè una vegada els bulbs estan arrelats suporta bé la sequera, i vegeta bé en terres neutres o lleugerament alcalines ben drenades. Cal ubicar-les a ple sol per a gaudir d’una espectacular floració. En bones condicions de cultiu els bulbs duren molts anys, al llarg dels quals oferiran la seua floració de finals de primavera i principis de l’estiu.

CONSELLS: En jardineria s’empra en jardins mediterranis i rocalles. Per augmentar l’efecte visual de la floració cal plantar els bulbs prou junts i en quantitat superior a vint. Als llocs freds és convenient aportar una capa de matèria orgànica per protegir els bulbs.

Multiplicació per llavor sembrada a finals de l’hivern. La germinació en fred (15 ^o C ⁾ ocorre entre 1 i 3 mesos.  Cal cultivar durant un o dos anys fins que els bulbs arriben als 2 cm de diàmetre. També es poden agafar els petits bulbets que surten junt als grans, a la tardor, i cultivar-los durant un any abans de plantar-los al seu lloc del jardí. 

Plagues i malalties: No és afectada per cap malaltia ni plaga de consideració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Triteleia deriva del prefix grec “τρι- tri-“ tres, i de “τέλειος téleios” perfecte, sense defectes, complet, és a dir tres vegades perfecte. Segons altres autors es refereix a que totes les parts de la flor estan triplicades. L’epítet específic laxa deriva del llatí “laxus, a, um” lax, obert, expandit, en referència a la inflorescència

El nom comú anglès d’Ithuriel's spear, és una referència a l’angel Ithuriel del llibre de poemes de John Milton El paradís perdut (Paradise lost).

Triteleia laxa va ser descrita per George Bentham i publicada en Transactions of the Horticultural Society of London, ser. 2 1(5): 413–414, pl. 15, f. 2. 1835.

Família Asparagaceae (Liliaceae)

Laguertrèmia. Arbre de Júpiter.

Panícula terminal de Lagerstroemia indica

Castellà: Árbol de Júpiter. Espumilla. Èuscara: Indimitrea. Portuguès: Extremosa. Escumilha. Resedá. Italià: Albero di San Bartolomeo. Francès: Lilas des Indes. Anglès: Crapemyrtle. Alemany: Kreppmyrte. Neerlandès: Lagerstroemia. Grec: Λαγκεστρέμια η ινδική.

NOM CIENTÍFIC: 

Lagerstroemia indica L. 

SINÒNIMS: 

Murtughas indica (L.) Kuntze; 

Lagerstroemia speciosa (L.) Pers.  

DESCRIPCIÓ: És un arbret o arbust procedent de la Xina, Corea i Japó, introduïda a Europa al segle XVIII, que pot arribar a fer 6 metres d’alçada, amb un tronc d’escorça llisa de color gris rogenc i capçada redona. Les fulles són caduques, oposades però les superiors alternes, oblongues, amb el marge enter i de color verd obscur. Floreix a l’estiu i principis de la tardor inflorescències en forma de panícula terminal de fins 19 cm de llarga, amb flors hermafrodites, amb calze campanulat de sèpals soldats; corol·la de sis pètals amb llarga i prima ungla i el limbe rullat i fimbriat, de color de rosa, malva o blanc. Fruit en càpsula esfèrica de color cafè que s’obri per 4-6 valves per deixar sortir les llavors alades.

ATENCIONS: Els sòls alcalins produeixen clorosis fèrrica. Vol un sòl ric, fresc i ben drenat. Gaudeix de la calor pel que cal ubicar-la a ple sol, tot i que pot suportar gelades si no són prolongades. Resisteix bé les podes, el que facilita mantenir-ho com arbust, tenint en compte que la floració sortirà en les branques de l’últim any.

CONSELLS: S’empra molt en jardins i parcs pel gran valor ornamental durant tot l’any: per la brotació primaveral, la floració estival i els colors grocs i taronja de les fulles en la tardor. S’usa com arbre aïllat o en grups, en alineacions de carrers estrets i jardins familiars. També es pot cultivar en tets per decorar patis i terrasses. Hi ha diversos cultivars amb flors de diferents colors i altres varietats nanes.

Multiplicació per llavor, tot i que el percentatge de les llavors viables és baix inclús mantenint-les a la nevera 2-3 mesos per trencar la latència. Les plantes aconseguides amb llavor tardaran entre 3 i 5 anys en florir.  Per això s’empra la multiplicació per esqueix de fusta no dura, en primavera.

Plagues i malalties: pot ser atacat pel pugó o la cotxinilla, i patir malalties provocades per per fongs com l’oïdi o altres que produeixen taques a les fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Lagerstroemia està dedicat al naturalista suec, amic de Linné, Magnus von Lagerstroem (1696-1759). L’epítet específic indica mostra l’origen indià de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib) tot i que aquesta és una planta procedent de la Xina.

Lagerstroemia indica va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1076. 1759.

Família Lythraceae

Hamèlia

Castellà: Coralillo. Pata de venada (Nicaragua). Anglès: Firebush. Scarletbush. Hummingbird bush. Redhead.

NOM CIENTÍFIC: Hamelia patens Jacq. 

SINÒNIMS: Duhamelia patens (Jacq.) Pers.  

DESCRIPCIÓ: Arbust de ràpid creixement i fulla perenne provinent del Carib, Amèrica tropical i subtropical, que pot arribar als 5 metres d’alçada. Les fulles surten verticil·lades, tres o quatre per nus, peciolades, de limbe el·líptic o oval i gran, de 5-20 cm de llarg per 1-10 cm d’ample, amb la base obtusa i l’àpex acuminat, de color verd, el nervi central rogenc i consistència papiràcia. Les flors  en inflorescències en raïms terminals, més amples que llargs, amb peduncles vermells. Calze petit amb cinc lòbuls d’1-1,5 mm. Corol·la tubular de 1,2-2,5 cm de llarg acabada en cinc lòbuls triangulars, de color groc, taronja o roig, de vegades amb l’exterior vellós. Floreix de forma continuada durant tot l’any. Fruit en baia de color vermell que es fa negra quan madura, comestible.  

Hamèlia del Jardí Botànic de València

ATENCIONS: Creix bé a ple sol o a mitja ombra, tot i que a ple sol florirà millor. Suporta bé la sequera quan està ben arrelada però mentre cal regar una volta a la setmana durant el primer any. No té preferències edàfiques però el sòl ha d’estar ben drenat. En llocs on fa molt de fred la planta es gela però rebrota a la primavera.

CONSELLS: S’empra com exemplar lliure o per confeccionar tanques mixtes, on atraurà papallones i insectes beneficiosos per al jardí, colibrís (on hi haja) i ocells que gaudiran dels seus fruits deliciosos. També es conrea en test per al pati

Multiplicació per llavor o per esqueix de fusta jove a la primavera.

Plagues i malalties: No pateix plagues ni malalties serioses

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del genèric Hamelia és en honor del naturalista i botànic francès Henri Louis Duhamel (o Du Hamel) du Monceau (1700-1782). En consonància amb açò, Persoon va canviar el gènere per Duhamelia però es manté com acceptat el basiònim Hamelia patens. L’epítet específic patens deriva de “pateo” ser visible, evident.

Aquesta planta té una llarga història d’usos medicinals i industrials. Els investigadors moderns han trobat que els extractes de hamèlia contenen diversos fitoquímics actius que tenen propietats antibacterianes i antifúngiques. Altres usos etnobotànics inclouen el tractament per als dolors menstruals, mal de cap, reumatisme, febre i disenteria. Immunostimulants eficaços s'han identificat en extractes d’hamèlia, i estudis amb rates han demostrat que és analgèsic, diürètic i té propietats d'hipotèrmia.

Hamelia patens va ser descrita per Nicolas Joseph von Jacquin i publicada en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 16. 1760. 

Família Rubiaceae

Corretjola argentada

Castellà: Gloria de la mañana. Campanilla plateada. Italià: Vilucchio turco. Francès: Liseron de Turquie. Liseron camélé.  Anglès: Silverbush. Bush morning glory. Neerlandès: Zilverwinde.

NOM CIENTÍFIC: 

Convolvulus cneorum L.

SINÒNIMS: 

Convolvulus argenteus Desr.

DESCRIPCIÓ: És un petit arbust perennifoli d’hàbit arrodonit, que creix a l’Europa i Àfrica mediterrànies, i només arriba als 60 cm d’alçada. A diferència de moltes espècies del gènere no és enfiladissa. Les fulles són peciolades, simples, alternes, lanceolades, amb el marge enter i de color verd platejat, degut a un pèls fins que les cobreixen. Les flors apareixen en gran quantitat, de dos en dos, amb la corol·la campanulada blanca o rosada amb ratlles més obscures i el centre groc, de 2 a 4 cm de diàmetre. Floreix entre maig i juny, una floració curta però espectacular.

ATENCIONS: Aquesta planta creix de natural sobre sòls calcaris pobres i pedregars, amb la condició d’estar ben drenats. A ple sol. Suporta períodes de sequera quan està ben arrelada però cal protegir-la del fred hivernal. Al final de la floració cal fer una poda per aconseguir plantes més compactes.

CONSELLS: Pel seu caràcter xeròfit s’empra molt en rocalles, en massissos i bordures. També s’utilitza com entapissant, i es conrea en test.

Multiplicació per llavor, sembrada a principis de primavera, o per esqueix de fusta tendra a finals d’estiu o la tardor

Plagues i malalties: Són prou resistents a les plagues però poden veure’s plagues de pugó o d’aranya 

roja sobre aquesta planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Convolvulus ve del llatí ”convolvere”, que significa embolicar, enredar, perquè moltes de les espècies d’aquest gènere emboliquen les plantes pròximes. L’epítet específic cneorum va ser emprat per Teofrast per indicar un arbust amb les fulles semblants a l’olivera, possiblement el matapoll (Dephne gnidium). L’epítet gnidium, al·ludeix a “Gnidus” (en grec antic Κνίδος Knídos), una ciutat de  Creta.

Convolvulus cneorum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 157. 1753.

Família Convolvulaceae