dilluns, 4 de març del 2013

Olivilla




Teucri blau. Teucri fruticós. Castellà: Olivilla. Salvia amarga. Portuguès: Mato branco. Italià: Rosmarinone. Camedrio femmina. Fior d'api. Francès: Germandrée arbustive. Anglès: Shrubby Germander. Silver Germander. Alemany: Baumgamander. Silbergamander.

NOM CIENTÍFIC: Teucrium fruticans L.

SINÒNIMS:  Teucrium latifolium L.

DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli de tiges quadrangulars molt ramificades, procedent de la mediterrània, que ací trobem cultivat o, rarament, com subespontani. És apreciat en jardineria pel seu fullatge dens, grisenc, que admet  podes fortes i severes, i l’abundant floració, amb flors de color malva, amb les que ens obsequia durant tota la primavera i l’estiu i, si no es poda, també durant l’hivern. Les fulles són oposades, el·líptiques, allargades, de marge sencer, amb l’anvers verd fosc i el revers blanquinós per la densa pilositat gris que la cobreix. Les flors són grans, de més de dos centímetres, amb la típica forma del gènere: un sol llavi inferior amb cinc lòbuls i els quatre estams i l’estil formant un arc a sobre. El fruit són núcules obovades amb pèls de color bru fosc.

ATENCIONS:  Li agraden les ubicacions assolellades,on desplegarà tot el seu potencial decoratiu. Suporta bé la sequera, els sòls pobres i les inclemències de vora mar, però li s’assenta malament el terreny pesat, l’excés d’humitat o un drenatge deficient. No tolera, però, el fred com les altes temperatures, doncs no suporta les gelades per sota dels -5 0 C.
Cal podar amb freqüència, doncs admet podes fortes i, a més a més, obtindrem un arbust més compacte. Si no es poda pot arribar als 2,5 metres d’alçada.

CONSELLS:  L’escassa exigència hídrica la fa ideal per al jardí xeròfit, tant en grups heterogènics,  on ressaltarà l’aspecte grisenc, com per a tanques.
És un arbust molt utilitzat per a fer figures geomètriques com cubs, esferes, cons, etc. o altres tipus de figures (topiària) degut al ràpid creixement i la densa ramificació.
Multiplicació per llavor o esqueix a finals de l’estiu.

SABIES QUE... El nom del gènere Teucrium deriva del grec “Teûkros, -ou,” que era Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax el de la guerra de Troia. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí “teucrion, -um”) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium.
El nom específic fruticans, ve del llatí “frutex, -icis”, que significa arbust, brot, en al·lusió a que les tiges estan lignificades i són arbustives.
Aquesta espècie està inclosa a l’ORDRE SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix la llista d’espècies de venda prohibida o restringida  al públic per la seua toxicitat. S’han donat casos de toxicitat en persones que la consumien en règims per aprimar-se.
 És una espècie protegida a França, on només es troba als Pirineus orientals.

Família Labiatae (Lamiaceae)

dimecres, 20 de febrer del 2013

Roser Pink Knock Out ® Meigadraz


Rosa amb 9-16 pètals

Amb una alçada de 60/70 cm és un roser arbustiu adequat per a jardí, per a tanques o bardisses baixes, formant grups o per al jardí rocós. És un roser de floració primerenca i abundant, des de després de les gelades fins a l’hivern següent, i té una gran resistència a les malalties i al fred, doncs resisteix les gelades. Requereix exposició a ple sol i reg a sovint, si més no als mesos de més calor, durant els dos primers anys i per a obtindre majors floracions. 

Rosers Pink Knock Out al roserar del Jardí de Vivers de València
És important la poda que cal fer a finals de l’hivern, quan no hi haja perill de gelades. Tallarem les tiges deixant-ne aproximadament un terç amb quatre o cinc gemmes. Cal eliminar les branques seques, les que vagen cap al centre i les que es molesten entre sí. Així aconseguirem una brosta i una florida més vigoroses. A més, si anem llevant les flors marcides estimularem el creixement de noves roses. 


Aquest roser va ser descobert per Alain Meilland en l’any 2000, i introduït a França per Meilland Internacional el 2005 amb el nom de  'Rodin'. Floreix en onades, en raïms, mostrant els pètals de color rosa porpra que contrasta amb el verd amb reflexos blaus de les seues fulles. 

Pertany al grup  de Roses Floribunda

dimecres, 13 de febrer del 2013

Gerani vellut, Gerani de Califòrnia



Gerani vellut del Jardí de Vivers de València

Castellà: Platanillo. Gerànio de California. Anglès: Velvet Groundsel, California Geranium.

NOM CIENTÍFIC: Senecio petasitis (Sims) DC.

SINÒNIMS:  Rotllana petasitis (Sims) H.Rob. & Brettell.; Cineraria platanifolia Schrank; Cineraria petasitis Sims;

DESCRIPCIÓ: Arbust, procedent de sud-oest  de Mèxic, que arriba amb rapidesa al metre i mig d’alçada, molt ramificat, que adquireix una atractiva arquitectura de forma arrodonida. Les fulles grans donen la imatge d’una planta frondosa d’aire tropical. Són de nerviació palmada, amb el marge amb grans lòbuls i coberta de fins pèls com de vellut, de color verd que enrogeix amb el fred. Les flors apareixen a finals de l’hivern sobre grans panícules terminals de capítols amb lígules a les flors exteriors de color groc fort que contrasten amb el verd de les fulles i resulten força atractives per a les abelles, les papallones i les aus, a més de regalar-nos la seua bella floració hivernal. Els fruits són petits aquenis proveïts de plomall blanc.   

ATENCIONS:  Vegeta bé tant a ple sol com a ombra parcial i no és exigent en quant al substrat, car accepta qualsevol tipus de terreny. Suporta cert grau de sequera millor que l’embassament. És sensible a les baixes temperatures, a – 40 C es gelen les fulles i les tiges però rebrotaran, si el fred no supera els -110C, a la primavera següent.

CONSELLS: Cal podar a la primavera per aconseguir un arbust més compacte que decorarà tot l’any el massís, junt a altres plantes, o lluirà les grans fulles d’aire tropical plantat en solitari.  
Multiplicació per esqueix a la primavera.

SABIES QUE… el genèric Senecio deriva del grec “senex” que significa vell, en referència al papus dels fruits que semblen la barba d’un vell. El nom específic petasitis també deriva del grec, “petàsos” que significa barret d’ales grans, per la forma de les fulles.
A Nova Zelanda és considerada una planta invasora, doncs competeix amb les espècies natives als llocs oberts i marges dels boscs, per la qual cosa està prohibida la seua venda, propagació i comercialització.

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...