dijous, 7 de febrer del 2013

Til·ler




Tell. Farot. Til·ler de fulla gran. Castellà : Tilo. Tilero. Tilia. Teja. Tejo blanco. Tellera. Texa. Tey. Tilar. Èuscara: Ezku. Astigarr. Sarats. Francès: Tilleul à grandes feuilles. Anglès: Largeleaf Linden. Bigleaf Linden. Italià: Tiglio nostrano. Alemany: Sommerlinde. Großblättrige Linde. Neerlandès: Zomerlinde. Grootbladige Linde.

NOM CIENTÍFIC:  Tilia platyphyllos Scop.

SINÒNIMS: Tilia valdepubens Sennen; Tilia officinarum Crantz;

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli que pot abastar els 35 metres d’alçada originari d’ Europa i el sud-oest d’Àsia. Desenvolupa una copa en forma de con sobre un tronc d’escorça grisenca i clevillada longitudinalment, amb les fulles alternes, arrodonides, amb el marge dentat i el limbe en forma de cor, asimètric a la base, de color verd fosc a l’anvers i més clar al revers on ressalta la nervadura palmada. Té les flors molt petites, en cimes de tres a sis flors amb cinc pètals de color groc blanquinós que desprenen un suau i agradable perfum, estams nombrosos amb llarg filament i anteres grogues. La inflorescència penja d’una bràctea en forma de llengüeta característica. Floreix a finals de la primavera i principis de l’estiu. El fruit és  globós amb pèls curts i costelles marcades.

ATENCIONS:  Creixen bé en sòls calcaris i silícics, a condició de que siguen rics en nutrients. Són exigents respecte a la humitat, especialment els primers anys. Si bé quan estan ben arrelats resisteixen cert grau de sequera no porten bé les altes temperatures de l’estiu.

CONSELLS: És un arbre de grans dimensions, pel que cal ubicar-lo en llocs on puga créixer sense molestar-nos, encara que admet podes per mantindre’l en les dimensions adequades. Per fer-nos una idea de fins a quin punt admet la poda podem veure que els holandesos guien el brancatge en un sol plànol, de manera que l’arbre adquireix la forma d’una raqueta de tennis. Un arbre sense podar oferirà, però, un aspecte imponent fins i  tot a l’hivern, mostrant l’estructura del brancatge sense fulles.
Un problema que solen presentar els til·lers és que són atacats per pugons que omplin les fulles d’una melassa  on es cria un fong que fa malbé les fulles i pot deslluir l’espectacle de les bellíssimes coloracions de les fulles abans de caure a la tardor.

Són adequats per a grans jardins i parcs urbans, doncs suporten bé la contaminació però les arrels dels exemplars grans poden fer malbé el paviment.
Multiplicació per esqueix, doncs les llevors tenen la coberta molt forta i germinen amb dificultat.

SABIES QUE…  El genèric Tilia ve del llatí “tilia, -ae, el nom que donaven els romans antics al Til·ler. El nom específic  platyphyllos deriva del grec "Platys πλἄτύς", que significa ampli, ample, i "φύλλον phyllon", que significa limbe, és a dir, de limbe ample.
Les flors del til·ler s’empra a tot el món com tranquil·litzant per calmar l’excitació nerviosa, com un sedant o relaxant suau. S’arrepleguen les flors obertes, es sequen a l’ombra en un lloc ventilat i s’emmagatzemen en pots de vidre hermètics o en saquets de tela.  
Conta la mitologia grega que Filira va engendrar el centaure Quiró, fill de Saturn convertit en cavall. En veure el monstre engendrat va demanar als deus que no la deixaren entre els mortals; aquests hi accediren i la van convertir en un arbre nobilíssim: el til·ler.

Família Tiliaceae

dimarts, 29 de gener del 2013

Lantana




Banderes. Caputxina. Roser moro. Paradís. Castellà: Bandera Española. Confite. Frutillo. Banderita. Portuguès: cambará-de-cheiro. Francès: Lantanier. Anglès: Spanish Flag. West Indian Lantana. Bahama tea, Miss huff hardy lantana, Red sage, Wild sage, Yellow sage. Alemany: Wandelröschen. Neerlandès: Wisselbloem.

NOM CIENTÍFIC:  Lantana camara L.

SINÒNIMS:  Lantana strigocamara R.W. Sanders;  Camara aculeata [(L.) Kuntze]; Lantana crocea Jacq.


DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli molt ramificat, original d’Amèrica tropical, que produeix branques llargues, de secció quadrangular, que tenen tendència a penjar però amb l’extrem alçat. No passa del metre d’alçada, doncs la tendència al creixement caigut no ho permet.Té fulles oposades, peciolades i gruixudes amb el marge dentat, de forma ovalada i l’àpex agut, aspres per la cara superior i amb pèls fins pel revers. Les flors es disposen en inflorescències terminals amb petites flors grogues que van tornant-se de color rosa, ataronjat i vermell, de manera que es barregen sovint flors de diferents colors a la mateixa inflorescència que sembla una umbel·la, tot i que és una cima. A les regions de clima mediterrani floreix abundantment durant quasi tot l’any. El fruit  és una drupa negra brillant a la maturitat de la grandària d’un pèsol que és tòxica per als humans.
Hi ha diferents cultivars amb flors grogues (Flava), blanques amb el centre groc (Victoria), blanques que van fent-se violetes (Sanguínia)...

ATENCIONS: Requereix poques atencions, tan sols cal ubicar-la a ple sol i en àrees d’hiverns suaus perquè és sensible a les gelades. No és gens exigent amb el terreny. Vegeta bé amb sòls pobres i és resistent a la sequera.  Només cal podar les branques per mantindre la forma i dimensions que desitgem a finals de l’hivern.
La seua naturalesa resistent a les malalties, poca exigència hídrica i adaptació a tot tipus de sòl l’han convertit en una de les espècies més populars en jardineria.

 CONSELLS: Per l’`hàbit penjant de les branques resulta molt cridanera plantada en jardinera elevada o a dalt de murs i talussos. S’estén amb facilitat, perquè arrela pels nusos que estan en contacte amb la terra,  el que la fa ideal per a cobertes vegetals i colonitzar la superfície del sòl amb pocs individus i amb poc temps.
Multiplicació per llavor o esqueix lignificat després de la floració

SABIES QUE… El genèric Lantana deriva del llatí “lentus, -a, um” que significa flexible, dúctil, per la tendència de les branques a corbar-se com el vímet.
L’epítet específic camara és el nom vernacle que en Amèrica del Sud li donen a aquesta planta.
És una de les cent espècies exòtiques invasores més dolentes del món, segons el llistat de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. A la Índia, Austràlia i Àfrica ha colonitzat amples àrees de les que no han pogut eradicar-la. Resisteix el foc i brota ràpidament en les zones cremades i impedeix la regeneració amb espècies natives.

Família  Verbenaceae

diumenge, 20 de gener del 2013

Buguenvíl·lea




Castellà: Buganvilla, Buganvilia, Boganvilla, Trinitaria, Bugenvil, Dania, Flor de papel, Santa rita, Veranilla. Francès: Bougainvillée glabre. Itàlia: Buganvillea. Anglès: Bougainvillea. Paperflower. Alemany: Kahle Drillingsblume. Neerlandés: Bougainvillea.

 NOM CIENTÍFIC:  Bougainvillea glabra Choisy   SINÒNIMS:  Bouganvillea spectabilis Willd.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne enfiladissa, procedent del Brasil, amb espines a les tiges que pot arribar als 10 metres d’alçada. Les fulles, de marge sencer, són de color verd obscur, el que fa ressaltar el color de les bràctees, que són fulles modificades amb textura de paper que envolten les flors poc aparents, petites de color crema, però les tres bràctees que les envolten adquireixen vius colors roig, morat, groc, taronja, rosa o blanc, que donen un aspecte espectacular a la planta durant la primavera, l’estiu i la tardor.  El fruit és un aqueni amb el calze persistent.

ATENCIONS: És una planta tropical pel que estima el sol i les temperatures càlides. En zones on hi ha gelades no prospera, doncs no suporta les baixes temperatures.   Requereix sòl solt i ben drenat per a que no retinga massa aigua, i un pH del terra entre 5,6-7,5.
No és gaire exigent amb el reg, doncs està adaptada als climes secs, raó per la qual s’empra en jardins xeròfits. Tampoc és aconsellable proporcionar-li adob nitrogenat en excés.  

CONSELLS:  S’empra per cobrir parets, gelosies, murs i porxades, a les que vestirà amb generoses floracions gran part de l’any, a condició de rebre una bona dosi de sol.
No té òrgans especialitzats per a subjectar-se, com altres enfiladisses, pel que cal  anar lligant les branques a un suport a mesura que van creixent.   
En zones càlides cal podar-la a la primavera, i en zones d’hivern suau cal fer-ho a finals de l’hivern però si volem una floració abundant haurem de podar fort, doncs és a les branques noves on surten les flors.

Multiplicació per esqueix en qualsevol època de l’any.

SABIES QUE… El genèric Bougainvillea està dedicat a Louis Antoine Comte de Bougainville (1729-1811) navegant que va fer la primera cincumnavegació francesa i va descriure Tahití. L’epítet específic glabra deriva del llatí “glaber” que significa sense pèls.
Les fulles i les bràctees tendres en infusió  s’empren per tractar afeccions gastrointestinals i respiratòries (diarrea, mal de panxa, bronquitis, tos, etc.) i la bullida de les arrels és porgant.  
És una de les plantes utilitzades per a fer bonsais. Hi ha varietats per a cultivar en test, d’interior, i altres varietats amb les fulles variegades.

Família Nyctaginaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...