dimarts, 8 de gener del 2013

Taronger agre. Taronger amargant



Taronger agre del Jardí de Montfort de València
Castellà : Naranjo agrio. Naranjo amargo. Taronger de Sevilla. Bigarade. Italià: Arancio amaro. Francès: Oranger amer. Bigaradier. Anglès: Bitter Orange. Sour Orange. Alemany: Pomeranzenbaum. Neerlandès: Bitteresinaasappel.

NOM CIENTÍFIC: Citrus aurantium L.

SINÒNIMS:  Citrus aurantium subsp. aurantium; Citrus aurantium subsp. bergamia:

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre perennifoli que es creu que deriva d’exemplars silvestres d’Àsia sud-oriental. El tronc és recte i la fusta dura. La copa és arrodonida i té branques llargues i flexibles amb espines. Les fulles són el·líptiques o lanceolades, amb l’àpex agut, de color verd obscur i ales al pecíol. 

Les flors solitàries i flairoses amb 4-5 pètals blancs i carnosos són molt vistoses. Durant els mesos d’abril i maig omplin de color blanc i de d’olor a tarongina els nombrosos carrers i jardins que gaudeixen de la seua presència.  El fruit és una baia singular, que rep el nom d'hesperidi, arrodonida, de 7-10 cm de diàmetre, amb l’escorça rugosa per les nombroses glàndules que contenen un suc aromàtic, de colors taronja daurat que adornarà l’arbre al llarg de l’hivern. Però no és comestible, doncs té un sabor molt amarg.

ATENCIONS:  Les gelades són un dels enemics del taronger, doncs amb dificultat vegetarà en zones d’hiverns amb temperatures sota zero.  Prefereix sòls solts i ben drenats

CONSELLS:  durant el període de formació s’haurà de limitar al mínim la poda, eliminant només les vares massa vigoroses i verticals. També s’hi pot cultivar en jardinera o test gran per als patis.
Per a que florisca i produïsca fruits cal situar la planta en una ubicació assolellada.
Multiplicació mitjançant llavors o esqueix.

SABIES QUE… El genèric Citrus, prové del grec, i significa llimona. El nom específic aurantium deriva del llatí auratus= de color d'or, en referència al color daurat dels seus fruits.
Moltes varietats de taronja amarga s’usen pel seu oli essencial, per a perfum i saboritzant, o com medicinal.
El Taronger de Sevilla o bigarade, és el més emprat a la regió mediterrània. El seu fruit és molt apreciat per a fer melmelada, pel seu alt contingut en pectina, doncs dona millor qualitat i quantitat. També en compotes, i per a donar sabor amb aquest licor al “Canard à l'orange” (ànec en salsa de taronja). L’escorça seca s’empra per a fer el licor “curaçao”.
Al segle X els àrabs introduïren el conreu del taronger agre i no va ser fins al segle XV que els genovesos van portar el taronger dolç. Sembla que foren els califes de Córdoba els que empraren el taronger agre com a planta ornamental en places, patis i jardins, al segle IX-X. Un exemple el tenim al “Patio de los Naranjos” de la Mesquita de Córdoba. 

Família Rutaceae

dissabte, 22 de desembre del 2012

Bon Nadal i Feliç Any Nou




Nadal és temps de retrobaments i celebracions amb les persones que més estimem. Desitgem que també sigui de reflexió, de pau i de solidaritat per a tothom, per aconseguir un any nou ple de benaurances.

Us desitgem unes bones festes de Nadal. Esperem gaudir de les vostres visites durant molts anys més. Junts farem un 2013 molt més venturós que l’any que acaba.


Polit nadal e bona annada.  Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo. Bo Nadal e Feliz AniNovo. Gabon zoriontsuak eta Urte Berri On. Boas Festas e Feliz Ano Novo. Buon Natale e Felice Anno Nuovo. Joyeux Noël et bonne année!. Merry Christmas and Happy New Year. Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr!. Zalig Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar. Καλά Χριστούγεννα και Ευτυχισμένο το Νέο Έτος. Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku!. С Новым годом.  圣诞快乐

dilluns, 10 de desembre del 2012

Iocroma



Flors amb forma de trompeta d'Iocroma
Castellà: Iocroma azul. Anglès: Violet churur. Blue cestrum.

NOM CIENTÍFIC: Iochroma cyaneum (Lindley) ML Verd;

SINÒNIMS:  Iochroma tubulosum Benth. ;  Iochroma lanceolatum Miers; Habrothamnus cyaneus

Iocroma del Jardí del Riu Túria de València
DESCRIPCIÓ:  Arbust ornamental de grandària mitjana (fins 4 metres d’alçada), procedent d’Amèrica del Sud, amb tiges llargues i flexibles, ramificades des de la base. Fullatge atapeït que, segons el clima, pot ser permanent o caduc, si fa molt de fred, amb fulles peciolades alternes, el·líptiques, amb nervis marcats al limbe, i de marge enter, grans, de fins 15 cm de llargària i color verd, un poc grisos al revers, pels pèls que la cobreixen.  Les flors formen un llarg tub, en forma de trompeta, formant raïms grans i densos, penjants, que adornen la planta amb el seu color blau violaci brillant, tot i que hi ha varietats amb flors de color roig, groc, blanc o porpra. Pot tindre diverses floracions, més abundoses en primavera i tardor. El fruit és una baia de forma cònica, de color groc verdós pàl·lid i porpra a la maturitat, embolcallat pel calze persistent, que és rara en plantes cultivades, doncs la pol·linització és mitjançant colibrís especialitzats. 

ATENCIONS: Necessita sol, per la qual cosa cal ubicar-la en un lloc assolellat i càlid, però també pot vegetar bé amb ombra parcial. No suporta les gelades. Humitat constant però amb sòl ben drenat durant els mesos de més calor, i reduir el reg la resta de l’any.

CONSELLS: Les tiges són fràgils, per la qual cosa és aconsellable ubicar-les a recer del vent i col·locar un suport per mantenir-les dreçades, si més no mentre són joves i no hi ha un tronc robust per sostenir-les.  
La potent floració i ràpid creixement fa necessària una fertilització generosa per a plantes amb flor, cada dos setmanes.
Una vegada acabada la floració cal una poda de formació per a que no perda la forma d’arbust compacte i arrodonit que més l’afavoreix i produïsca una abundant floració.
S’empra com planta aïllada o en bardisses.
Multiplicació per llavor o per esqueix a l’estiu.

SABIES QUE… El nom del gènere, Iochroma,  és una paraula grega que significa "porpra", que descriu el color de les flors d'algunes espècies.
El nom de l’espècie, Cyaneum, deriva del grec "Kyanos" blau: color blau.  
Com moltes espècies de la família de les Solanàcies la Iocroma és tòxica. Pel que cal manipular-la amb cura i rentar-se bé les mans després de la poda, doncs pot causar irritació de la pell i reacció al·lèrgica.
Als llocs d’origen, les muntanyes d’Equador, s’empra en medicina popular pels alcaloides al·lucinògens que conté, igual que la Brugmansia i la Datura. Però cal assenyalar la toxicitat si s’ingereix.

Família Solanaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...