Ficus australià. Ficus de fulla gran

Ficus monumental del Jardí de Vivers de València

Castellà: Higuera australiana. Banyán australiano. Higuera de Bahia Moreton. Portuguès: Figueira-da-Austrália . Figueira estranguladora. Francès: figuier de la baie de Moreton. Anglès: Moreton Bay Fig. Alemany: Großblättrige Feige.  

NOM CIENTÍFIC: Ficus macrophilla Desf. Ex Pers.

SINÒNIMS: Ficus macrocarpa Hügel ex Kunth & Bouché

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli de grans dimensions, procedent d’Austràlia, amb troc gros i copa ampla. Té la particularitat de deixar caure arrels aèries des de les branques per a que arriben a terra i formen altres troncs que ajuden a suportar el pes de la gran copa superior. Les fulles són ovades o el·líptiques, amb el marge enter, coriàcies, verd brillant per l’anvers i de color ferruginós pel revés. Com és característic a les espècies del gènere Ficus les flors estan tancades en els siconis (les figues), que en aquest cas són pedunculats i surten de les axil·les de les fulles.

ATENCIONS: És sensible a les baixes temperatures, especialment quan és jove. I consumeix molta aigua. 

CONSELLS: Es fa un arbre de grandària considerable i amb arrels potents, pel que cal no plantar-lo prop d’edificacions ni tuberies, i fer-ho en llocs on puga desenvolupar-se sense limitacions.

SABIES QUE… el genèric Ficus és el nom que els grecs donaven a la figuera (Ficus carica). L’epítet específic macrophilla deriva del grec antic “makro” que significa gran, i “phyllon” que significa fulla, és a dir, significa de fulles grans.

Aquesta espècie fou descrita per René Louiche Desfontaines (1750-1833) botànic francès que fou una autoritat en la descripció i classificació dels vegetals. L’abreviatura Desf. s’empra per indicar les plantes descrites per ell.

 Es multiplica per esqueix o capficat aeri. Al seu medi natural aquesta figuera germina les seues llavors en un altre arbre hoste que li serveix de suport, però al que no parasita, fins que les seues arrels fan contacte amb terra. Aleshores sí que arriba a estrangular a seu hoste per convertir-se en un arbre independent.

Les figueres mantenen una interacció biològica amb un tipus determinat de vespa. Cada espècie de figuera és pol·linitzada per un tipus de vespa que només pot reproduir-se en les flors de la seua figuera. Aquesta figuera és pol·linitzada per la vespa Pleistodontes froggatti.

Família Moraceae

Au del paradís. Estrelitzia.

Castellà: Ave del paraiso. Estrilicia. Flor de la grúa. Portuguès: Ave do paraíso. Francès: Oiseau du paradis. Anglès: Bird of Paradise, Crane Flower . Alemany: Paradiesvogelblume. Holandès: Paradijsvogelbloem.

NOM CIENTÍFIC: Strelitzia reginae Banks ex Aiton

DESCRIPCIÓ: És una herba monocotiledònia de gran alçada d’origen sud-africà que es cultiva als jardins de regions tropicals i subtropicals per l’espectacularitat i bellesa de les seues flors. Forma una mata alta, de més de metre i mig, amb fulles de llarg pecíol (fins un metre) i limbe ovalat de entre 30-50 cm amb nervi central patent. Les flors estan formades per tres tèpals lliures i iguals de color taronja brillant, i altres tres tèpals desiguals de color porpra-blau, dos dels quals units, en forma de fletxa, rodegen l’estil. Tot el conjunt floral està protegit per grans bràctees que es col·loquen en perpendicular a la tija que les suporta, donant així l’aparença d’un cap d’ocell . El fruit és una càpsula que s’obri per tres valves.

ATENCIONS: S’adapta be a tot tipus de sòl amb la condició de que siga ric en nutrients.  Li agrada la llum del sol sense la qual no floreix. De març en avant requereix regs freqüents i adob per a fer vàries florides a l’any però és molt sensible al fred i no suporta les gelades.  

CONSELLS: És important que el substrat estiga ben drenat per evitar que es podrisquen les arrels, i deixar que el sòl estiga sec abans de tornar a regar. És propaga per divisió, separant els fillols amb el rizoma, o per llavors posant-les a remulla en aigua temperada un parell de dies. Tarda de tres a cinc anys a fer flors.

Au del paradís del Jardí de Vivers de València

SABIES QUE… El nom científic d’aquesta planta està dedicat a l’esposa del rei Jorge III d’Anglaterra, la reina Carlota, aficionada a la botànica. El nom de l’espècie, reginae, ve del llatí i significa “de la reina”i el del gènere, Strelitzia, el del lloc de naixement de la reina Carlota, Mecklenburg-Strelitz.

L’espècie fou introduïda a Europa pels anglesos en 1773, quan la portaren junt a altres espècies per a plantar-les al Jardí Botànic Reial de Kew, a 10 km de Londres.

Els pol·linitzadors han de recolzar-se sobre les anteres per tal de libar el nèctar i, així, s’impregnen de pol·len que transportaran a altres flors.

Famíla Strelitziaceae

Margalidera de botó blau. Dimorfoteca.

Castellà: Margarita del Cabo. Matacabras, Estrella polar, Caléndula del Cabo. Francès: Ostéosperme. Anglès: Vanstaden's River Daisy. Cape Daisy. Blue and white Daisybush.

NOM CIENTÍFIC: Dimorphotheca ecklonis (DC.) Norl.

SINÒNIMS: Osteospermum ecklonis (DC.) Norl.

DESCRIPCIÓ: És un arbust perenne procedent de Sud-àfrica, de tiges erectes de fins un metre d’alçada. Les fulles són d’un verd viu, llargues, tímidament dentades. Les flors, que són capítols del tipus de la margarida amb un botó central blau obscur i els pètals (lígules) de colors variats (blanc, rosat, violeta, etc.), poden adornar el jardí durant la primavera i l’estiu, i si no fa massa fred, també a la tardor i part de l’hivern, fent un tapís florit durant el dia, ja que a la nit, o en dies nuvolats, les flors resten tancades.

ATENCIONS: Li agrada la temperatura càlida i el ple sol però aguanta be gelades suaus de fins -5^o C. No és molt exigent amb l’aigua, doncs resisteix millor la sequera que l’embassament d’aigua, pel que cal que el terreny estiga ben drenat.

CONSELLS: És convenient retallar la planta a principis de la tardor per mantindre-la  compacta, i durant tot el període de floració llevar les flors marcides per estimular i prolongar la floració.

SABIES QUE…El nom del gènere Dimorphoteca és una composició de tres vocables grecs: “di”, que significa dos, “morphos” que significa forma, i “theca” que significa guarda o custòdia. El om de l’espècie, ecklonis, és en honor al botànic i farmacèutic danès Christian Friedrich Ecklon (1795-1868) que va explorar i catalogar nombroses plantes de Sud-àfrica.

La reproducció és per llavor o per esqueix, de tiges tendres sense floració, a principis de primavera. També pot criar-se en test.

Famíla Compositae (Asteraceae)