Panícula terminal de Lagerstroemia indica |
Castellà: Árbol de Júpiter.
Espumilla. Èuscara: Indimitrea. Portuguès: Extremosa. Escumilha.
Resedá. Italià: Albero di San
Bartolomeo. Francès: Lilas des Indes. Anglès: Crapemyrtle. Alemany:
Kreppmyrte. Neerlandès: Lagerstroemia. Grec: Λαγκεστρέμια η
ινδική.
NOM CIENTÍFIC:
Lagerstroemia indica L.
SINÒNIMS:
Murtughas
indica (L.) Kuntze;
Lagerstroemia speciosa (L.) Pers.
DESCRIPCIÓ: És un
arbret o arbust procedent de la Xina, Corea i Japó, introduïda a Europa al segle
XVIII, que pot arribar a fer 6 metres d’alçada, amb un tronc d’escorça llisa de
color gris rogenc i capçada redona. Les fulles
són caduques, oposades però les superiors alternes, oblongues, amb el marge
enter i de color verd obscur. Floreix a l’estiu i principis de la tardor
inflorescències en forma de panícula terminal de fins 19 cm de llarga, amb flors hermafrodites, amb calze
campanulat de sèpals soldats; corol·la de sis pètals amb llarga i prima ungla i
el limbe rullat i fimbriat, de color de rosa, malva o blanc. Fruit en càpsula esfèrica de color cafè
que s’obri per 4-6 valves per deixar sortir les llavors alades.
ATENCIONS: Els
sòls alcalins produeixen clorosis fèrrica. Vol un sòl ric, fresc i ben drenat. Gaudeix
de la calor pel que cal ubicar-la a ple sol, tot i que pot suportar gelades si
no són prolongades. Resisteix bé les podes, el que facilita mantenir-ho com
arbust, tenint en compte que la floració sortirà en les branques de l’últim
any.
CONSELLS: S’empra
molt en jardins i parcs pel gran valor ornamental durant tot l’any: per la
brotació primaveral, la floració estival i els colors grocs i taronja de les
fulles en la tardor. S’usa com arbre aïllat o en grups, en alineacions de
carrers estrets i jardins familiars. També es pot cultivar en tets per decorar
patis i terrasses. Hi ha diversos cultivars amb flors de diferents colors i
altres varietats nanes.
Multiplicació per
llavor, tot i que el percentatge de les llavors viables és baix inclús
mantenint-les a la nevera 2-3 mesos per trencar la latència. Les plantes
aconseguides amb llavor tardaran entre 3 i 5 anys en florir. Per això s’empra la multiplicació per esqueix
de fusta no dura, en primavera.
Plagues i malalties:
pot ser atacat pel pugó o la cotxinilla, i patir malalties provocades per per
fongs com l’oïdi o altres que produeixen taques a les fulles.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El gènere Lagerstroemia està dedicat al naturalista suec, amic de Linné, Magnus von
Lagerstroem (1696-1759). L’epítet específic indica mostra l’origen indià de la planta (indià de les “Índies
Occidentals”, del Carib) tot i que aquesta és una planta procedent de la Xina.
Lagerstroemia indica va ser descrita per
Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1076.
1759.
Família Lythraceae
Vaig tindre un arbre de jupiter, només va durar un any al jardí, crec que no varem endivinat el lloc per ell. Una llástima per que m'agrada molt.
ResponEliminaHas fet unes fotos fantàstiques, Manel.
Un petonet.