Castellà: Laurel de indias.
Francès: Arbre de l'intendance. Laurier d’Inde. Anglès: Indian
laurel. Chinese banyan. Malayan banyan. Alemany: Chinesische Feige.
Lorbeer-Feige. Indischer Lorbeer. Xinès: Rong shu. 細葉榕.Japonès: ガジュマル
NOM CIENTÍFIC: Ficus microcarpa L.f.
SINÒNIMS: Ficus microcarpa var. nitida F.C.Ho;
Urostigma microcarpum (L. f.) Miq.
DESCRIPCIÓ: Arbre
de gran port, procedent del sud d’Àsia i Java, de ràpid creixement que pot
assolir els 15 metres d’alçada (fins 30 metres al seu medi natural) amb una
capçada densa i voluminosa, sostinguda per un tronc gruixut, d’escorça grisa i
llisa, molt ramificat i amb arrels aèries que arrelen en tocar el sòl i acaben
unint-se al tronc. Les fulles són persistents,
de distribució alterna, oblanceolades de 2-5 cm i marge enter, àpex agut o acuminat,
de color verd lluent i tacte coriaci, amb pecíol de fins 2 cm. Les flors tancades en siconi axil·lar i
sèssil, que en madurar formarà el fruit,
com tots els Ficus, una
petita figa d’1 cm de diàmetre de color verd que es tornarà groc, rogenc i
finalment marró obscur.
ATENCIONS: És una
espècie tropical i per tant requereix un clima càlid i un ambient humit, tot i
que pot suportar temperatures de fins 0oC. Prefereix la ubicació a ple sol, tot i que
vegeta bé a mitja ombra. Sòl ric i ben drenat, deixant que la terra s’assequi
entre dos regs.
CONSELLS: S’empra
com arbre d’ombra en carrers, parcs i jardins en zones de clima temperat i
càlid. Es pot conrear com a planta d’interior en contenidor, apropiat en zones
fredes, i també és una espècie molt utilitzada per fer bonsais.
Multiplicació per
llavor germina amb facilitat sembrades en primavera, o per esqueix a l’estiu.
Plagues i malalties:
Cal estar atent a l’acció de trips, aranya roja i cotxinilla
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El
genèric Ficus és el nom que els antics romans donaven a la figuera. L’epítet
específic microcarpa del grec “μικρός
micrós” petit, i de “καρπός carpόs”
fruit, és a dir, de fruit petit
Els fruits alimenten nombroses espècies d’ocells, el que
converteix aquest arbre en un important punt
d’atracció per la fauna aviar urbana.
Es considera un arbre molt agressiu perquè pot créixer a les
parets d’edificis, ponts i altres estructures, fins i tot de formigó. Les
arrels poden alçar voreres i paviment. Les fulles són tòxiques si s’ingereixen
Ficus microcarpa va ser descrit per
Carles Linné el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 442.
1781[1782].
Família Moraceae
