Calocedre. Libocedre

Arcéstides

Castellà: Calocedro. Libocedro. Cedro de incienso. Francès: Calocèdre. Cèdre à encens. Italià: Cedro della California. Cipresso del Nord. Anglès: Californian Incense-cedar. Californian white Cedar. Alemany: Kalifornische Flußzeder. Weihrauchzeder. Westamerikanische Heyderie. Neerlandès: Californische Witteceder.

NOM CIENTÍFIC: Calocedrus decurrens (Torr.) Florin. 'Aureovariegata'

SINÒNIMS:  Libocedrus decurrens Torr.

Exemplar del Jardí de Vivers de València

DESCRIPCIÓ:  El calocedre és un arbre, procedent de l’oest dels Estat Units d’Amèrica, que pot aconseguir els 40 metres d’altura al seu lloc d’origen però en les nostres latituds no sol passar dels 10 metres d'alçada. El cultivar 'aureovariegata’ presenta fulles verdes i altres grogues que formen taques daurades en les branques i aconsegueix menor alçària. Port cònic quan jove, i va fent-se columnar amb el temps, amb el tronc recte que ramifica quasi des del sòl, amb l'escorça marró o pardo-rogenca, amb plaques que formen làmines que se solten. Arrel axiforme amb sistema radicular no massa agressiu. Fulles esquamiformes, triangulars, formant rametes orientades verticalment en un sol pla. Arbre monoic, amb els cons masculins, molt curts, que apareixen a l’àpex de les rametes foliars, mentre que els cons femenins naixen cap a la base d’aquestes. Els cons femenins reben el nom d’arcéstides, són allargades, estretes, d’uns 2 cm i, en madurar, s’obrin dues valves i queda una central, deixant caure les llavors alades.

Cons masculins

ATENCIONS: No és un arbre exigent. És molt rústic, suporta baixes temperatures i la calor mediterrània, li agrada el sol directe o l'ombra parcial i vegeta bé en tot tipus de sòls, sempre que siguen profunds i ben drenats. En quant a l'exigència hídrica cal dir que suporta una sequera moderada si no es prolonga en el temps. Perquè lluïsca en tota la seua esplendor necessita que la llum arribe a totes les seues parts perquè, en cas contrari, perd les branques baixes.

CONSELLS:  En jardineria s’empra com a exemplar aïllat o en xicotets grups, ideal per a jardins petits, doncs el creixement és contingut, i aporta un toc de frescor i alegria. També per a fer pantalles que aïllen dels vent o dels sorolls. Admet podes dràstiques i la topiària però cal podar en hivern, en l’època de descans vegetatiu..

Es pot confondre amb la Thuja plicata ‘Zebrina’ però aquesta té bandes   blanquinoses mentre que el calocedre té taques que no formen bandes; a més en la Thuja les rametes s’estenen en un pla horitzontal, a diferència del calocedre que les té en vertical.

Multiplicació  per llavor amb estratificació de dos mesos a temperatures entre 0 i 4⁰C. Les varietats cal empeltar-les.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Calocedrus: procedix del grec “καλλος callos”, que significa formós, bell, i de “χέδρος cedre" el cedre, és a dir, significa "cedre bell". El nom específic decurrens és un epítet llatí que significa decurrent, en al·lusió a les fulles escatoses que es recobreixen una a una altra. El genèric del sinònim Libocedrus, deriva del grec "léibo" destil·lar, en referència a la resina que destil·la l’arbre en forma de llàgrimes

La seua escorça és molt aromàtica i pot cremar-se com a encens, com indica un dels seus noms comuns: Cedre d’encens.

Tot i tindre “cedrus” al seu nom el parentiu amb els cedres és molt llunyà, doncs el Calocedrus pertany a la família Cupressaceae  i els cedres a la de les Pinaceae .

Família Cupressaceae