Canna. Canya d’Índia

Cannes del Jardí del Túria de València

Castellà : Achira. Caña coro. Cañas de indias. Lengua de dragón. Platanillo de cuba. Francès: Canna. Anglès: Indian Shot. Alemany: Indisches Blumenrohr. Neerlandès: Indisch Bloemriet. Grec: Καννά ινδική.

NOM CIENTÍFIC:  Canna indica L.

SINÒNIMS:  Canna edulis Ker Gawl. Canna x generalis

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia, procedent d’Amèrica del Sud, rizomatosa, de tiges erectes i robustes que poden arribar fins tres metres d’alçada, tot i que a les nostres terres no solen passar del metre i mig. Les fulles són grans, el·líptiques, de nerviació pinnada, disposades en espiral al llarg de la tija i abraçades a ella, amb el marge enter i el nervi central prominent, de color verd o violaci. Les flors  apareixen des de juliol fins a a setembre, són molt vistoses per la grandària i pels diferents colors, segons el cultivar poden ser grogues, rosa, taronja, roges, etc., són asimètriques i surten en raïm a l’àpex de la tija. El fruit  és una càpsula berrugosa que conté nombroses llavors.

ATENCIONS: La millor ubicació és a ple sol però admet un poc d’ombra i és exigent en aigua. No suporta be el fred i les gelades. No és gaire exigent en el sòl, doncs creix be en sòls diferents i lleugers, tot i que prefereix els de textura franca, rics i ben drenats, on desenvoluparà els rizomes, que poden ser invasius, formant grans motes.  Aquesta espècie té poques malalties.

CONSELLS:  En jardineria s’empren formant massissos aïllats al bell mig de la gespa. En llocs amb baixes temperatures és aconsellable treure els rizomes del sòl una vegada ha passat la floració, netejar-los i guardar-los en un lloc sec i obscur fins que tornem a plantar-los a finals de l’hivern.  Altra opció és tallar la tija arran de terra pel mes de novembre o desembre, abans de l’època de les gelades.

Multiplicació per trossos de rizoma o per llavors que cal posar a remulla 48 hores abans de plantar, però moltes llavors no són viables.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Canna deriva del nom celta de la canya (Arundo donax ) i per extensió a totes les plantes similars. L’específic indica és un epítet geogràfic que significa indià, de l’Índia, tot i que és d’origen americà.

El nom comú “achira” deriva del quítxua “Achuy”  que significa esternut, que porta a la idea d’allò que duguem a la boca, a la paraula, la història que es transmet , als coneixements que es transmeten de forma oral.

En Perú s’han trobat evidències del seu cultiu de fa 4.500 anys, doncs el seu rizoma és emprat en alimentació. Actualment s’elabora un bescuit i pa, anomenat de pa de sagú amb gran poder nutritiu, que té molt bona collida a les ciutats colombianes.  

En medicina popular s’empra la decocció del rizoma com diürètic, les fulles com cicatritzant i el suc de les fulles com antisèptic.

Canna indica fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 1. 1753.

Família Cannaceae