Nandina

Castellà: Nandina. Bambú sagrado. Bambú divino. Italià: Nandina. Bambú sacro. Francès: Bambou sacré. Anglès: Heavenly bamboo. Alemany: Himmelsbambus.

NOM CIENTÍFIC: Nandina domestica Thunb.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fulla perenne, procedent del Xina i Japó, de port irregular que assoleix els dos metres d’alçada, molt ramificat, amb fulles bipinnades o tripinnades de 50-100 cm acabades en tres folíols ovalats, situades al final de les rames, amb folíols ovat-lanceolades un xic coriàcies, i amb el marge enter, que de vegades prenen una coloració vermellosa a la tardor. Les flors apareixen en grans panícules terminals i erectes, amb flors petites de color blanc, formades per un calze amb mols sèpals disposats en tres sèries de les quals la interior els hi té majors. Corol·la amb sis pètals reflexes. Floreix a l’estiu. Fruit tòxic en baia globosa de color roig de 6-7 mm de diàmetre, que duren de la tardor fins la primavera, convertint-se en un atractiu ornamental més.

ATENCIONS: Gaudeix de la llum del sol però en zones amb temperatures altes és aconsellable ubicar-la a l’ombra. Tot i això les gelades poden fer que perda les fulles. El tipus de sòl no hi afecta a condició de ser fèrtil i estar ben drenat. A l’hivern no cal regar molt, cada 10-12 dies, però a l’estiu caldrà regar cada tres dies.

CONSELLS: S’empren com arbust aïllat, en grups o per bardisses lliures. Hi ha varietats nanes per conrear en contenidor o en rocalles.

Multiplicació per llavor, prèvia estratificació en fred, però el creixement de la planta és lent mitjançant aquest sistema, pel que s’empra més la multiplicació per esqueix o pels fillols  

Plagues i malalties: És molt resistent i no pateix plagues ni malalties importants.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Nandina deriva de “nan-di-nuh” el nom japonès d’aquesta planta. L’epítet específic domestica significa que és de casa, una espècie domesticada

Hi ha varietats amb els fruits blancs ‘Alba’, o grocs ‘Flava’; amb fulles variegades ‘Variegata’ o dorades ‘Woods Eward’; i nanes

Nandina domestica va ser descrita per Carl Peter Thunberg i publicada en Nova Genera Plantarum 1: 14. 1781.

Família Berberidaceae

Sàlvia microfil·la. Sàlvia de flor vermella

Amor de fadrí, Menta, Mentalina, Sàlvia de fulla menuda, Sàlvia de fulla petita. Castellà: Salvia rosa. Diente de acamaya. Hierba de mirto. Mastranzo. Salvia granadina. Francès: Sauge à petites feuilles. Anglès: Baby sage. Neerlandès: Mirt-Salie. Grec: Φωτιά.

NOM CIENTÍFIC: Salvia microphylla Kunth

SINÒNIMS: Salvia grahamii Benth.

DESCRIPCIÓ: Arbust aromàtic de fulla perenne, procedent d’Amèrica del Nord (Mèxic), amb tiges erectes quadrangulars, molt ramificades, piloses, que poden assolir el metre i mig d’alçada, que de vegades prenen una coloració vermellosa. Les fulles són oposades i peciolades, d’uns 5 cm, de limbe ovat-triangular i marge crenat, de color verd, que desprenen un suau olor a menta. Les flors apareixen en raïms laxos, en verticil·lastre de 2-4 flors oposades; calze en forma de tub acampanat, pubescent; corol·la de color roig viu, rosa, o blanquinós, segons la varietat, formada per un tub acabat en dos llavis: el superior estret amb forma de caputxó i l’inferior emarginat, ample i corbat cap avall. Floreix de juny a octubre.

ATENCIONS: Planta de baix manteniment que s’adapta a tot tipus de sòl si està ben drenat, fins i tot si és pobre. Suporta gelades de mitjana intensitat i no és gaire exigent amb el reg, que ha de ser moderat, i resisteix la calor i la sequera. Florirà més a ple sol però vegeta bé e mitja ombra.

CONSELLS: S’empra per confeccionar bordures i massissos, i també es pot conrear en contenidor. És aconsellable fer poda de manteniment per eliminar les branques lletges, les fulles fetes malbé i les flors marcides, i una poda forta abans de la primavera per aconseguir una planta més compacta.

Multiplicació per esqueix apical en primavera o per llavor, a la que hi haurà que sotmetre a estratificació en fred durant una setmana.

Plagues i malalties: Poden ser atacades per la mosca blanca i els pugons, per caragols i llimacs, però el més perillós és l’excés d’aigua que pot afavorir l’aparició de oïdi i rovell.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Salvia ve del llatí “salvus, -a, -um”, que significa sencer, intacte, sa, que està bé de salut, per les virtuts medicinals de les plantes d’aquest gènere. L’epítet microphylla deriva del grec “μικρός mikrós” petit, i “φύλλον phýllon” fulla, és a dir, de fulla petita.

Hi ha nombrosos cultivars que varien el color de les flors, com 'Forever Red’ amb flors de color vermell intens, o ‘Hot lips’ amb la flor blanca i l’àpex del llavi inferior de color roig, semblant els llavis pintats. Les flors tenen un nèctar dolç que podem xuclar

En medicina popular s’empra en infusió per combatre les infeccions estomacals i diarrees, bronquitis i mal de cap.

Salvia microphylla va ser descrita per Karl Segismund Kunth i publicada en  Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 295. 1817[1818].

Família Labiatae (Lamiaceae)

Gaura

Castellà: Gaura. Portuguès: Vela-da-pradaria. Vela-esplendor. Francès: Gaura de Lindheimer. Gaura blanc. Anglès: Butterfly Gaura. Lindheimer's beeblossom, Lindheimer's clockweed. Indian feather. Alemany: Prachtkerze. Präriekerze.

NOM CIENTÍFIC: Gaura lindheimeri Engelm. & A.Gray

SINÒNIMS: Oenothera lindheimeri (Engelm. & A. Gray) W.L. Wagner & Hoch  

DESCRIPCIÓ: Herba sufruticosa, procedent del sud de Louisiana i Texas, amb tiges fines, ramificades des de la base que pot arribar al metre d’alçada, amb les fulles de distribució alterna, sèssils, de limbe lanceolat i marge poc dentat, amb pèls fins però aspres al tacte, de color verd grisos. Les flors apareixen en inflorescències en espiga; tenen el calze roig i la corol·la formada per quatre pètals blancs, de color rosa suau o rosa viu, segons la varietat; androceu de vuit estams de llarg filament i estil de la mateixa llargària dels estams acabat en estigma dividit en quatre lòbuls. Hi ha varietats que el pètals són blancs a la matinada i van fent-se de color de rosa fins que se’n va la llum. Fruit en núcula sense pèls.

ATENCIONS: És una planta rústica de fàcil manteniment. Suporta bé l’ombra parcial però a ple sol proporciona una floració prolongada des de la primavera fins la tardor. Vegeta bé en tot tipus de sòl a condició d’estar ben drenats, doncs no suporta l’embassament. Resisteix gelades moderades i viu bé en climes secs i càlids, doncs suporta períodes de sequera. 

CONSELLS: Per a que brote a la primavera amb vitalitat cal podar les tiges que ja hagen florit arran de terra. S’empra formant massissos i taques de color, en rocalles o en bordures. També pot conrear-se en contenidor. Útil en jardineria de baix manteniment

Multiplicació per divisió de mata o esqueix apical en primavera o per llavor. Cal tindre en compte que les llavors que solte la planta poden germinar al terra, és a dir, que s’auto-sembra.

Plagues i malalties: És poc sensible a plagues i malalties. El pitjor enemic de la gaura és l’excés d’humitat, que pot podrir les arrels i la base de la planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Gaura ve del grec “γαῦρος gauros” altiu, orgullós, majestuós. A la Campània italiana hi ha un volcà que rep el nom Gaurus Gauro, per què s’alça majestuós. 

L’epítet específic lindheimeri és en honor de Ferdinand Jacob Lindheimer, un botànic alemany que va herboritzar en Texas, per compte de la Universitat de Harvard.

En alguns casos pot comportar-se com invasora pel que cal evitar plantar-la prop d’espais naturals.

Gaura lindheimeri va ser descrita per Georg Engelmann & Asa Gray i publicada en Boston Journal of Natural History 5(2): 217–218. 1845.

Família Onagraceae