Frèsia. Fragedis.

Castellà: Fresias. Fresilla. Portuguès: Frésia. Francès: Freesia. Anglès: Freesia. Alemany: Freesien.

NOM CIENTÍFIC: Freesia × hybrida L.H.Bailey

DESCRIPCIÓ:  Planta procedent d’Àfrica meridional, de dimensió reduïda, arriba a fer poc mes d’un pam, amb fulles linears, cintades, de color verd fosc, que naixen directament del xicotet corm (1-3 cm de diàmetre) i arriben aproximadament la meitat de l’altura del escapus floral. Flors hermafrodites en inflorescències en espiga unilateral que va obrint escalonadament les flors, formades amb sis tèpals que formen una corol·la en forma de campana i desprèn una suau aroma. L’androceu està compost per tres estams lliures, i el gineceu per un ovari ínfer amb estil acabat en tres estigmes bífids. El fruit és una càpsula dehiscent per tres valves. Floreix a principis de la primavera i descansen durant l’època d’estiu.

 

ATENCIONS: En llocs calorosos convé situar-les en semi-ombra, perquè el sol no marcisca les flors massa de pressa.  No suporta les gelades. Necessita un sòl ric en nutrients, lleugerament àcid i ben drenat.  Convé regar cada 2-3 dies durant la floració i espaiar el reg quan aquesta acabe.

CONSELLS: S’utilitza en grup per a formar massissos de vius colors, en rocalles i també en interior per a cultiu en test, en art floral i com a flor tallada.

Multiplicació per divisió del corm i brots laterals (fillols), però per la seua condició d’híbrid és probable que la floració siga menor cada vegada.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric deriva del metge i naturalista alemany Friedrich Heinrich Theodor Freese (1795-1876)

Les frésies dels jardins son un híbrid basat en hibridacions interespecífiques entre Freesia refracta, F. leictlinii, F. corimbosa i altres espècies del gènere, de la qual s’han obtingut centenes de cultivares comercials de vius colors: groc, blanc, rosa, roig, blau, taronja...

 
Família Iridaceae

Monstera

Monstera del Jardí de Montfort de València

Costella d'Adam. Fulla foradada. Castellà : Balazo. Cerimán. Costilla de Adán. Filodendron. Mano de tigre. Monstera. Portuguès: Costela-de-adão. Francès: Faux philodendron. Anglès : Ceriman, Swiss Cheese Plant, Monstera. Alemany : Köstliches Fensterblatt. Neerlandès: Gatenplant.

NOM CIENTÍFIC: Monstera deliciosa Liebm.

SINÒNIMS:  Philodendron pertusum Kunth & Bouche

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, sempre verda, enfiladissa, amb una tija robusta lianoide, que desenvolupa arrels aèries per captar la humitat ambiental. Procedeix de la zona tropical del sud de Mèxic fins a Panamà. És cultivada als jardins i patis per les grans fulles coriàcies en forma de cor d’un verd lluent, molt dividides en profunds lòbuls i foradades, distribuïdes de manera alterna. Fa flors unisexuals en espàdix, les inflorescències típiques de les aràcies, envoltades d’una espata de color crema d’un pam de longitud. Fruit  de color verd, allargat, d’un pam, però és difícil que fructifique fora del seu ambient natural. Conté àcid oxàlic que és tòxic, però quan madura és comestible, molt apreciat al seus lloc d’origen. 

ATENCIONS: Prefereix llocs ben il·luminats, tot i que és una planta d’ombra i no suporta el sol directe, ni tampoc les baixes temperatures per sota de -1 ^o C. De creixement ràpid i vigorós pel que cal plantar-la on hi haja espai suficient. Per llur condició d’enfiladissa cal que tinga a prop un arbre o un enreixat per on puga trepar. Necessita prou reg a l’estiu, sense embassar, i menys a l’hivern, deixant que s’asseque un poc entre reg i reg. Vol sòl ric en humus, solt i ben drenat.

CONSELLS: Convé humitejar les fulles sovint, especialment quan fa calor, o en hivern si hi ha calefacció, per proporcionar humitat a la planta. En contenidor cal canviar-la a un de més gran cada any, doncs creix molt ràpidament, i podar quan es fa massa gran.

Multiplicació pels fillols que surten de les arrels; també amb esqueix apical de la tija en estiu.

 

Monstera del Jardí de Montfort, València

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Monstera  és una veu llatina que significa monstruós, anormal, en referència a les fulles molt grans (fins 90 cm) i amb lòbuls i forats que no són corrents en botànica. L’epítet específic deliciosa  fa referència al fruit comestible.

En Amèrica Central, Austràlia, Florida i Califòrnia es cultiva per produir fruits que, una vegada estan ben madurs, són comestibles, amb una polpa amb un gust que recorda la pinya, el plàtan i el mango.

Hi ha cultivars amb fulles variegades: ‘variegata’ i ‘albovariegata’.

Família Araceae

Bellaombra. Ombú

Castellà: Ombú. Bellasombra. Occità: Ombó. Èuscara: Onbu. Portuguès: Umbú. Bela-sombra.  Italià: Cremesina arborea. Francès: Belombra. Raisinier dioïque. Anglès: Ombú. Elephant Tree.  Alemany: Ombubaum. Zweihäusige Kermesbeere.

NOM CIENTÍFIC: Phytolacca dioica L. 

 DESCRIPCIÓ: Aquest arbre perennifoli és en realitat una espècie herbàcia molt gran i de ràpid creixement, originària de les pampes d’Amèrica del Sud, on ara és difícil trobar-ne de silvestres. Tot i que ramifica des de la base, arriba a fer 10-15 metres d’alçada, amb un tronc gruixut de fusta tova i esponjosa, amb les arrels que sobresurten fent-se visibles. Les fulles són alternes, el·líptiques i grans, de fins 20 cm, de nerviació pinnada i marge enter, d’un verd brillant, sostingudes per un curt pecíol.  És una planta dioica, amb flors unisexuals en peus diferents, que apareixen en raïms terminals blancs. Les flors masculines amb 20-30 estams, i les femenines amb 10-12 carpels. El fruit és una baia vermella amb llavors negres.  

ATENCIONS: Prefereix sòls humits però suporta bé èpoques de sequera. Per contra, l’excés de reg provoca que les fulles estiguen caigudes, els tronc tou i arrugat i, finalment, la putrefacció de tronc i arrels. Tolera qualsevol tipus de sòl i la salinitat de la proximitat del mar.

Prefereix el clima càlid i no suporta les gelades ni el fred intens.

La poda ha de limitar-se a les rames baixes que molesten

CONSELLS: Sol plantar-se com arbre aïllat, lluny (no menys de 5 m) de construccions o paviments, doncs les arrels alçarien la construcció en poc temps.

Cal anar amb cura, doncs es baies taquen molt i la taca és difícil d’eliminar, a més de ser tòxiques, com tota la planta.

Multiplicació per llavor, una vegada extretes del fruit i assecades. Suporta bé els trasplantaments.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phytolacca deriva del grec “phyton” (planta) i del llatí “laeca” procedent de l’indi “laek” (goma, laca) pel poder colorant dels fruits.

El nom específic  "dioica" es deriva del fet que les flors unisexuals de cada sexe són produïdes en plantes diferents.

El nom popular d’ombú és una veu guaraní que significa ombra, car a la planícia pampeana ofereix el refugi de la seua ombra en les hores de sol intens.

Va ser introduït a Europa pel fill de Colón, Hernando Colón, que va plantar varis exemplars a Sevilla

La fusta no serveix per cremar ni per fusteria, doncs conté grans quantitats d’aigua, el que hi permet  sobreviure a la pampa seca. La saba és verinosa, raó per la qual no l’afecten les plagues.

És el símbol de la cultura dels gautxos d’Uruguai i Argentina, on està molt arrelat a l’imaginari cultural. Tant és així que el guardó del Festival de Cinema de Mar del Plata, l’equivalent argentí de l’Oscar, és l’Ombú d’Or.

Conten els gautxos que quan déu anava atrafegat amb la creació, va pregunta als arbres quins dons volien que hi concedira. En arribar a l’ombú hi va demanar tindre una bona presència, que es reconeguera en la vastitud de la pampa, per a que el gautxo, per lluny que es trobe, em cerque amb la mirada i sàpiga on està sa casa.

Phytolacca dioica fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 632. 1762

Família Phytolaccaceae