dijous, 25 de febrer del 2016

Cotilèdon


Castellà: Cotiledón.

NOM CIENTÍFIC: Cotyledon macrantha A.Berger 

SINÒNIMS: El nom d’aquesta espècie està, com moltes del gènere, classificat com no resolt. De tots els noms proposats en el gènere Cotyledon només un 7% (12 espècies) s’han acceptat, els demés resten com a no resolts. 

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins un metre d’alçada, procedent d’Àfrica del Sud, amb tija forta i brancatge erecte, amb fulles oposades crasses, de forma ovada amb una punteta a l’àpex, de color verd, de marge enter i sovint rogenc. Les flors apareixen a l’àpex d’un escapus floral erecte de fins un pam d’alçada, amb nombroses flors de peduncle penjant, calze amb cinc sèpals triangulars i corol·la acampanada acabada en cinc lòbuls triangulars, tot de color roig. Floreig a l’hivern i la primavera.

ATENCIONS: Tem el fred de l’hivern, tot i que suporta gelades de fins -2o C necessita una temperatura mínima de 10o C a l’hivern. No és exigent amb el sòl sempre que estiga ben drenat. A l’hivern no cal regar però quan pugen les temperatures cal ser generós amb el reg però quan el substrat estiga sec. Els embassaments d’aigua poden ser letals per la planta. Ubicació a ple sol o mitja ombra.

CONSELLS: A ningú li amarga un dolç, així que un poc d’adob sempre vindrà be. Com la majoria de les crasses tolera els oblits en el reg. Cal evitar que perda la capa de pruïna


Multiplicació per esqueix a la primavera o a finals de l’estiu. També amb llavor.

Plagues i malalties: Més que plagues o malalties pateixen de fisiopaties, és a dir, al cultiu dolent, per exemple amb drenatge insuficient que facilita la putrefacció de les arrels.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotyledon deriva del grec "κοτῦληδών cotyledón" cavitat. L’epítet específic macrantha ve del grec "makròs" llarg, gran, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors grans


Família Crassulaceae

dijous, 18 de febrer del 2016

Llengües de gat. Planta de jade

Arbre de jade del Jardí Botànic de València
Castellà: Crásula. Árbol de jade. Francès: Arbre de jade. Arbre de l'amitié, Arbre de la chance. Italià: Albero di giada. Anglès: Jade plant, Friendship tree, Lucky plant, Money tree. Alemany: Geldbaum. Pfennigbaum.

NOM CIENTÍFIC:  Crassula ovata (Mill.) Druce 

SINÒNIMS: Cotyledon ovata Mill.  

DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli, procedent d’Àfrica del Sud, que pot arribar al metre i mig d’alçada, de tiges carnoses i molt ramificat. Les fulles, suculentes, oposades, tenen el pecíol molt curt o no en tenen, amb el limbe el·líptic i sovint mucronat, glabres, de color verd amb el marge rogenc. Les flors apareixen en inflorescències en tirs arrodonits a l’àpex de les branques, amb flors hermafrodites, pentàmeres amb forma d’estrella, de calze format per sèpals triangulars i carnosos; corol·la amb cinc pètals lanceolats de color blanc o rosats; androceu amb estams d’anteres color porpra. Fruit en càpsula que conté nombroses llavors diminutes.

ATENCIONS:  Aquesta planta no requereix molt manteniment però necessita un sòl ben drenat, fèrtil i sec, docs és molt resistent a la sequera, una ubicació a ple sol i reg escàs, quan el sòl s’asseque. És sensible al fred i les gelades, tot i que suporta les lleugeres. A la primavera ve bé un adobat amb compost.

CONSELLS: S’empra en jardins en rocalles o en grans testos, i com a planta d’interior, però també és ben coneguda perquè forma fàcilment un bonsai atractiu. Hi ha diversos conreessis amb noms tan curiosos com ‘Gollum’ o ‘Hobbit’

Multiplicació per esqueix de tiges o de fulles en primavera. També per llavor sembrada en primavera o estiu.

Plagues i malalties: Pot patir atacs de pugons a les tiges florals o de cotxinilla (cotonet), però el pitjor enemic és l’excés d’aigua que la fa perdre les fulles i podrir-se.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Crassula és un diminutiu que deriva del llatí  "crassus" gros, gruixut, per l’aspecte de les fulles suculentes. L’epítet específic ovata ve del llatí "óvum" ou, per la forma ovalada de les fulles.

Les tribus africanes del lloc on és originària aquesta planta usaven les fulles bullides com un remei contra la diarrea i com porgant.

En alguns països es conrea en contenidors quadrats de porcellana, amb molts peus, per portar bona sort i diners, raó per la qual rep el nom d’arbre dels diners, planta de dòlar, i arbre de la felicitat. 

Crassula ovata va ser descrita per (Miller) Druce i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1166. 1759.


Família Crassulaceae

divendres, 12 de febrer del 2016

Ficus de fulla estreta

Al Jardí del Túria (València)
Castellà: Ficus de hoja estrecha. Anglès: Banana-Leaf Fig, Alii Ficus.

NOM CIENTÍFIC:  Ficus maclellandii King

SINÒNIMS: Ficus longifolia Hort.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre perennifoli que de vegades es manté com arbust, procedent de les regions temperades d’Àsia, amb fulles dispostes de manera alterna, amb el limbe linear-lanceolades a oblong-lanceolades amb marge enter i acuminades, de fins 20 cm de llargues en els exemplars joves i la meitat en els adults, de color verd obscur lluent. Tenen un curt pecíol d’1-2 cm i el nervi central marcat i els laterals paral·lels i poc marcats. Fruits en siconis axil·lars sèssils i solitaris o en parelles, d’1 cm de diàmetre de color verd pàl·lid i rogenc quan madura.  

ATENCIONS: És fàcil de conrear perquè és resistent i té pocs requeriments. Només necessita molta llum però no sol directe. Tem al fred i les gelades, només ocasionalment pot suportar temperatures per davall de 0o C. El principal enemic és l’excés d’aigua, que pansirà les fulles i provocarà la defoliació. A l’estiu es regarà moderadament però a partir de la tardor caldrà deixar que el substrat s’asseque abans de tornar a regar. Cal un bon drenatge.

Siconis petits
CONSELLS: Vegeta bé en interiors i al jardí. Cal fer una poda de manteniment per controlar la forma i la grandària. A l’estiu agraeix que polvoritzen les fulles amb aigua sense cals.

Multiplicació per esqueix en primavera o estiu i per llavor en primavera..
Plagues i malalties: No sol tindre problemes de plagues ni malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus ve del nom que els antics romans donaven a la figuera (Ficus carica). L’epítet específic maclellandii és en honor del metge britànic John McClelland (1805 – 1883) empleat de la Companyia de les Índies, va exercir com superintendent del Jardí Botànic de Calcuta.

Al Jardí d'Aiora (València)
Per a interior la varietat més comercialitzada és la varietat ‘Alii’, però hi ha altres com ‘Amstel Gold’ de fulles variegades o ‘Amstel King’ de fulles més amples i rogenques quan surten de noves.

És molt semblant a Ficus binnendijkii Miq. del qual es diferencia per la nervació de les fulles que en aquest té el nervi central i dos nervis ben marcats que surten de la base, de manera que sembla trinervada.


Família Moraceae

divendres, 5 de febrer del 2016

Taronger de Luisiana. Maclura

Maclura del Passeig de l'Albereda de València
Castellà: Naranjo de los Osage. Naranjo de Luisiana. Portuguès: Laranjeira-de-osage. Pau-d'arco. Francès: Bois d’arc. Oranger dels Osages. Italià: Melo da siepi, Moro degli Osagi. Legno d'arco. Anglès: Osage Orange. Alemany: Milchorangenbaum. Osagedorn. Neerlandès: Osagedoorn.

NOM CIENTÍFIC: Maclura pomifera (Raf.) C.K.Schneid

SINÒNIMS:  Joxylon pomiferum Raf.

Inflorescència femenina
DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli, procedent dels Estats Units d’Amèrica, que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb el tronc molt fissurat longitudinalment i una capçada que pot arribar als 12 metres de diàmetre. Les fulles de disposició alterna, amb el limbe oval-lanceolat i apiculat, de marge enter, de 6-10 cm, peciolades, de color verd i amb espina recta axil·lar de fins 5 cm. És dioic, amb flors unisexuals diminutes, les masculines en raïm pèndul mentre que les femenines es disposen en inflorescències globoses de 3-4 cm de diàmetre. Floreix de maig a juny. Fruit  en sincarp globós de color verd groguenc, format per nombroses drupes, que pot fer fins 12 cm de diàmetre, que recorda una taronja, i que pot pesar més d’1 kg.

ATENCIONS: És una espècie rústica amb gran capacitat d’adaptació, tot i que prefereix un sòl profund i fèrtil, creix en qualsevol tipus de sòl. Necessita clima temperat i una ubicació solellada però suporta baixes temperatures si no son prolongades.  

CONSELLS: S’empra com a tanca o bardissa, per les seues espines, com arbre de carrer o, el més apropiat, com arbre aïllat de parcs i jardins grans. Cal podar-lo regularment perquè els brots d’un any poden fer els dos metres.

Fruits
Multiplicació per llavor: posant una fruita sencera en turba humida, germinarà en uns mesos, però si no hi ha un arbre masculí prop les fruites seran estèrils. Per aquesta raó s’empra la reproducció pes estaca o esqueix a l’estiu.

Plagues i malalties: És molt resistent a plagues i malalties fúngiques

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Maclura és en honor del geòleg i botànic d’origen escocès William Maclure (1763 – 1840) (La grafia original del cognom era McClure). L’epítet específic pomífera deriva del llatí “pomiferus, -a, -um” que té fruits, del llatí “pomum” fruit, pom, i la terminació “–fer” portar, és adir, que porta fruit.

Fulles
Espines






















Fileres d’aquest arbre es van emprar com a tallavents en la barrera verda de les Grans Praderies del projecte del president nord-americà F. Delano Roosevelt que, a partir de 1934, pretenia modificar el clima i previndre l’erosió del sòl als estats de les Grans Planes.

També es va plantar com a tanca per al bestiar, impenetrables per les espines i amb una fusta resistent a la intempèrie.

Amb la seua fusta es confeccionen els arcs més poderosos i populars. Al principi del segle XIX un arc de maclura es canviava per un cavall i una manta. Els indígenes de la nació d’Osage, que poblaven la zona on creixia originalment l’arbre, estimaven els arcs fets d’aquesta fusta, i també altres tribus com els comanxes.

Maclura pomifera va ser descrita per (Raf.) C.K.Schneid. i publicat en Illustriertes Handbuch der Laubholzkunde 1(5): 806. 1906.


Família Moraceae

dimarts, 2 de febrer del 2016

Fotínia


Castellà: Fotinia. Anglès: Red-Tipped Photinia. Christmas berry 'Red Robin'.

NOM CIENTÍFIC: 
Photinia × fraseri ‘Red Robin’

DESCRIPCIÓ: És un arbust, que pot arribar als tres metres d’alçada, de fulles perennes, alternes, de limbe oval-lanceolat i marge enter o finament serrat, de consistència coriàcia i color que va canviant entre roig, violaci o verd, segons l’època de l’any. Les flors surten en denses panícules de peduncles vermells que contrasten amb el blanc dels cinc pètals de les petites flors que mesuren fins un centímetre de diàmetre. floreix a principis de l’estiu. Fruit en petita baia de 0,5-1 cm, de diàmetre de color vermell, que es manté sobre l’arbust fins ben entrat l’hivern i serveix d’aliment a les aus

ATENCIONS: Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl, inclús en els calcaris, però cal aportar adob orgànic en primavera. Reg moderat a l’estiu i més espaiat a l’hivern. Suporta prou bé el fred però l’excés de calor no li va massa bé. Tot i això necessita ple sol per a que les fulles intensifiquen el colorit, però creix bé  amb ombra parcial. Cal podar sovint per mantindré el color roig de les fulles, doncs les joves surten roges i van fent-se verdes al envellir.


CONSELLS: S’empra preferentment per formar tanques lliures o formals, i plantades en grups formant massís, on ressalta el color roig de les fulles, on rau el seu valor ornamental. És de fàcil manteniment i creixement ràpid.

Multiplicació: per esqueix semi-llenyós a l’estiu, tot i que també és possible per llavor.

Plagues i malalties: L’excés d’aigua pot facilitar l’atac d’un fong, Rhizoctonia, que rinxola les fulles o altra espècie que provoca taques negres

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Photinia deriva del grec “photeinos φωτεινος” brillant, lluminós, en referència les fulles que solen ser lluentes. L’epítet fraseri és en honor al botànic britànic Jon Fraser (1750 - 1811)

És un híbrid entre Photinia glabra y Photinia serrulata, obtingut als EE.UU. D’aquest híbrid hi ha diversos conreessis, entre els quals ‘Red Robin’, és possiblement el més emprat a jardins de tot el món, amb fulles de color roig que hi afegeix valor ornamental.   


Família Rosaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...